“MASTEGA BÉ, QUE T’ENNUEGARÀS”.

En el llenguatge de la postguerra, quan sempre es tenia  la gana a punt, se’ns recomanava als nens quan se’ns sorprenia amb un extraordinari menjar : “MASTEGA BÉ QUE T’ENNUEGARÀS”.

Avui després de les eleccions sembla que cal dir als vencedors de cada bàndol, que masteguin bé i que no s’ennueguin.

La llista amb més vots guanya sense sobrepassar el 30 %.  Felicitats. Poden estar contents.

 Però cal fixar-se en Europa i els mercats.  La borsa ha caigut malgrat l’artifici que alguns van muntar ahir.  

Si mirem a Espanya, paga la pena llegir els comentaris de periodistes realment lliures i independents, que en queden pocs. Però si miren els fets, n’hi ha dos que, per més que tinguin un cert grau d’atzar, són significatius.  Un de polític i un de judicial- econòmic. El polític és la “destitució” o ascensió  del cap de Campanya del PP, en Moragas, cap a l’ambaixada a la ONU.

La notícia judicial i econòmica és que el Tribunal Constitucional ha anul·lat per inconstitucional la indemnització de 1.350 milions que el govern va pagar a les empreses promotores del magatzem de gas Castor, entre elles i la principal, ACS. Creiem que és el primer dels casos que molts vam denunciar com irregulars. Esperem que sigui el principi del fi de l’època daurada de la corrupció i que la maquinaria judicial comenci actuar en aquest sentit, on moltes vegades hi és El Ser Superior, al cap de munt.

Creiem que la borsa i el gran capital i l’Ibex s’han equivocat amb el cavall en el que van apostar. Els bancs i empreses catalanes havien de fer una mica de contrapès a Madrid i no ho han fet. En part també havien estat responsables de la crisi que vam patir.

Però ara marxant de Catalunya han fet un altre pas cap aquest abisme insondable que és el remolí de l’economia espanyola. Rajoy pot tornar a dir que són los hilitos de pastelina.   Però al 2018  té a sobre uns núvols de tempesta molt gruixuts i que poc tenen a veure amb Catalunya: El deute espanyol i amb dèficit, la caixa de les pensions a 0, el dèficit comercial creixent, el crèdit cada cop més car.... etc. etc.

El PP controla els mitjans de comunicació públics i privats d’àmbit estatal.  És molt, però no és suficient per evitar la tempesta i carregar les neules als independentistes.  Rajoy té cintura.  Amb menys de 24 hores li ha fet les maletes a Moragas . Rajoy no está Casado con nadie.  A veure si continua sent veritat.

Ara només falta que els consellers de l’alta administració reflexionin. El personatge estava ben preparat i dissenyat, sense preses, però a contrapèl.  Cal seguir la corrent del riu  per creuar-lo. És el principi de la navegació fluvial. Així ho feien els rais que baixaven fusta i ferro des dels Pirineus fins a Tortosa.  

Contràriament al que ha manifestat últimament qui alguna vegada s’ha disfressat de raier, cal insistir en què per la política del país:

El primer de tot cal aconseguir el final de la presó preventiva del candidats. Cal fer un govern que,  com a mínim, tingui en comú recosir la trencadissa del 155. Cal refer la unitat social de la societat catalana i fer un pas endavant.

Demà tocarà parlar dels altres que han guanyat.