Què cal salvar de la Catalunya autonòmica
EL SISTEMA EDUCATIU, SANITAT I MITJANS PÚBLICS DE COMUNICACIÓ són els tres fonaments essencials de l’ èxit del model català. Les joies de la Corona. No es poden perdre de cap de les maneres malgrat alguns defectes que s’han produït i el que diuen alguns partits. Si els perdem entrarem en una regressió social molt profunda.
Tots
tenim a Suomi o Finlàndia com a país en que el seu sistema educatiu és un dels de més èxit en les proves
Pisa. Un jove i
sagaç periodista ja ho va pronosticar als anys vint del segle passat. La raó
era que Finlàndia tenia dos objectius a aconseguir amb la seva independència:
la igualtat i promoció femenina i un sistema educatiu públic, universal i de qualitat.
Els
40 anys de la Catalunya autonòmica que acabem de tenir també tenia els seus
objectius més o menys explícits. Malgrat entrebancs i errors el conjunt de partits van aconseguir tres objectius bàsics. Va ser una obra col·lectiva però segurament ens podrien posar d'acord en els partits i
els líders politics que van aconseguir cada un dels objectius.
La gran aportació dels socialistes fou a través de Marta
Mata aconseguir un pacte nacional per l’educació que fan signar tots els
partits present en aquell moment en el parlament. Objectiu un sistema educatiu
català públic i inclusiu. Això volia dir
que els nens i nenes no estarien segregats per motius de llengua materna des
del parvulari. El seu èxit està en que al final de l’ensenyament obligatori es
garanteix el coneixement i us de les dues llegues majoritàries a Catalunya:
català i castellà. Era la base per la
cohesió social actual i futura que ha premés la integració de la nombrosa immigració
que hi ha hagut aquests anys.
La
gran obra de CiU, el pujolisme, ha estat la creació de la Corporació Catalana
dels mitjans públics de Comunicació. Especialment Tv3. Ha estat un pas
definitiu en la normalització de la cultura i llengües catalanes. En canvi no
s’ha aconseguit en l’àmbit d’altres mitjans de comunicació com el cinema,
premsa, i fins i tot han retrocedit -- perquè no s’ha superat la crisi que han
patit en tots els països-- sector
editorial, discogràfic, teatral, etc
La
Sanitat pública també ha aconseguit un gran nivell. Fou un objectiu de
comunistes i socialistes des del primer moment. El lideratge és molt compartit
també amb la gran tradició mutualista de Catalunya. Malgrat aquesta va sorgir
gracies al moviment obrer en els últims anys s’ha anat contraposant a la
medecina pública com a medecina privada.
Per
mi aquesta contraposició ha estat un dels errors de perspectiva i de gestió mes
grans. També s’ha donat entre l’escola
pública i concertada. Reduir la qualitat
dels serveis públics per a la majoria de la població i deixar els concertats per les elits
econòmiques i culturals. Les retallades i els últims governs de CiU en son els
principals responsables. En la cascada de desgràcies també l’Administració de
justícia.
Un
capítol a part i més complicat d’analitzar és el de infraestructures productives
i organització del territori. Aquí hi ha un dèficit que s’ha anat acumulant
fins a gairebé asfixiar l’economia del país. Des dels trams de via única a
l’eix del mediterrani, el mal estat de les rodalies, els desequilibris
territorials i socials en ares
metropolitanes i les rurals, etc. En part es deuen als dèficits induïts per la
manca de inversió estatal i en part per manca de planificació adequada i
eficient de Catalunya.
Però malgrat que d’aquest capítol surt bona part del
descontentament de la població catalana que ha vehiculat d’independentisme i que ara
i aquí no hi podem entrar, no ens han de fer perdre els tres puntals del model català reeixit. Al contrari, els hem de prioritzar, adaptar i millorar.