Què cal salvar de la Catalunya autonòmica

Què cal salvar de la Catalunya autonòmica

 

EL SISTEMA EDUCATIU,  SANITAT I MITJANS PÚBLICS DE COMUNICACIÓ  són els tres fonaments essencials de l’ èxit del model català. Les joies de la Corona. No es poden perdre de cap de les maneres malgrat alguns defectes que s’han produït i el que diuen alguns partits. Si els perdem entrarem en una regressió social molt profunda.

Tots tenim a Suomi o Finlàndia com a país en que el seu sistema educatiu  és un dels de més èxit en les proves Pisa.  Un jove i sagaç periodista ja ho va pronosticar als anys vint del segle passat. La raó era que Finlàndia tenia dos objectius a aconseguir amb la seva independència: la igualtat i promoció femenina i un sistema educatiu públic, universal i de qualitat. 

Els 40 anys de la Catalunya autonòmica que acabem de tenir també tenia els seus objectius més o menys explícits. Malgrat entrebancs i errors el conjunt de partits van aconseguir tres objectius bàsics. Va ser una obra col·lectiva però segurament  ens podrien posar d'acord en els partits i  els líders politics que van aconseguir cada un dels objectius.

La gran aportació dels socialistes fou a través de Marta Mata aconseguir un pacte nacional per l’educació que fan signar tots els partits present en aquell moment en el parlament. Objectiu un sistema educatiu català públic i  inclusiu. Això volia dir que els nens i nenes no estarien segregats per motius de llengua materna des del parvulari. El seu èxit està en que al final de l’ensenyament obligatori es garanteix el coneixement i us de les dues llegues majoritàries a Catalunya: català i castellà.  Era la base per la cohesió social actual i futura que ha premés la integració de la nombrosa immigració que hi ha hagut aquests anys. 

La gran obra de CiU, el pujolisme, ha estat la creació de la Corporació Catalana dels mitjans públics de Comunicació. Especialment Tv3. Ha estat un pas definitiu en la normalització de la cultura i llengües catalanes. En canvi no s’ha aconseguit en l’àmbit d’altres mitjans de comunicació com el cinema, premsa, i fins i tot han retrocedit -- perquè no s’ha superat la crisi que han patit en tots els països--  sector editorial, discogràfic, teatral, etc  

La Sanitat pública també ha aconseguit un gran nivell. Fou un objectiu de comunistes i socialistes des del primer moment. El lideratge és molt compartit també amb la gran tradició mutualista de Catalunya. Malgrat aquesta va sorgir gracies al moviment obrer en els últims anys s’ha anat contraposant a la medecina pública com a medecina privada.  

Per mi aquesta contraposició ha estat un dels errors de perspectiva i de gestió mes grans.  També s’ha donat entre l’escola pública i concertada.  Reduir la qualitat dels serveis públics per a la majoria de la població  i deixar els concertats per les elits econòmiques i culturals. Les retallades i els últims governs de CiU en son els principals responsables. En la cascada de desgràcies també l’Administració de justícia. 

Un capítol a part i més complicat d’analitzar és el de infraestructures productives i organització del territori. Aquí hi ha un dèficit que s’ha anat acumulant fins a gairebé asfixiar l’economia del país. Des dels trams de via única a l’eix del mediterrani, el mal estat de les rodalies, els desequilibris territorials i socials  en ares metropolitanes i les rurals, etc. En part es deuen als dèficits induïts per la manca de inversió estatal i en part per manca de planificació adequada i eficient de Catalunya.

Però malgrat que d’aquest capítol surt bona part del descontentament de la població catalana que ha vehiculat d’independentisme  i que ara i aquí no hi podem entrar, no ens han de fer perdre els tres puntals del model català reeixit. Al contrari, els hem de prioritzar, adaptar i millorar.

Les Bases del 20D

LES   BASES   PER   LES   ELECCIONS  DEL  20 D

Barcelona 39/10/2017

Com enfocar les eleccions del 20 D ?.

Mirant  endavant.  

Crec que haurien de ser un punt de re-encontre de tots els catalans.
Cal primer de tot legitimar les eleccions

Per part de l’Estat crec que  ha d’alliberar els dos Jordis i retirar les demandes de delictes polítics. L’article 155 sols permet donar instruccions a les autoritats[1] de la comunitat autònoma. En cap cas està previst ni citat que el govern de l’Estat pugui destituir ni suplantar, al seu arbitri, els càrrecs i  el resultat de les urnes autonòmiques. Això seria vulnerar els drets bàsics de la representació democràtica i només es pot fer si es decreta l’estat d’alarma o excepció tal com preveu l’article 116. Això és per un temps i espai delimitats i l’aprovació del Congrés del Diputats.  

A més cal també tenir present “para la suspensión de los derechos y libertades,   el Artículo 55”, que entre altres coses diu que  “ La utilización injustificada o abusiva de las facultades reconocidas en dicha ley orgánica producirá responsabilidad penal, como violación de los derechos y libertades reconocidos por las leyes”.   Segons la meva opinió, que coincideix amb la d’alguns especialistes, l’aplicació que s’està fent del 155 recorda més l’aplicació hitleriana de 1933 que la de la salvaguarda de la legalitat de 1978. No tinc cap prova  ni informació, però la convocatòria d’eleccions catalanes dins els 60 pròxims dies no respon tant a la llei electoral com que 60 dies és el termini màxim que pot donar el 116 amb el consentiment del Congrés. 

Amb tot, l’article 116 no permet,  mentre hi hagi articles fonamentals suspesos,  convocar eleccions en el territori afectat. Per tant, és una raó més per l’alliberament dels Jordis i primer suspendre i desprès retirar les demandes sobre delictes politics

.

Per part de Catalunya, cal que el President  i el seu el govern o parlament convoquin o acceptin com a pròpia la convocatòria d’ eleccions del 20 D. Això també suposa que es compleixin els apartats anteriors per part del Govern Central. La Generalitat ha de renunciar a plantejar reivindicacions sobre l’article 55 i a tirar endavant la República Catalana.

També seria desitjable  que no es fessin blocs electorals, sinó que cada partit plantegi clarament els seus programes especialment sobre dos punts:

-          Model de relacions amb l’estat  espanyol

-          Què cal conservar de l’etapa de la Catalunya autonòmica.

---

[1] .  2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas

Eleccions el 21 D

DELS PREMIS A LA CONCORDIA A LES ELECCIONS DEL 21 D.

RESPOSTA A UN AMIC

No, no. Segurament m'havia explicat malament. 

El que empra el títol d’ Imperator hispaniarum nationes és Alfons VI. No Felip VI. Felipe VI, que sàpiga, fins ara només ha emprat el títol de Rei d'Espanya, en singular, costum que va inaugurar si no vaig errat Amadeu I. Per cert, el seu escut reial és el modern, el  que alguns historiadors anomenaven dels 5 regnes, que es basa en el que feia servir Amadeu I  i la Primera República Espanyola,. Felip VI no sabem si ha heretat, o encara no, el títol de Comte de Barcelona, el títol degà de la dinastia regnant a Espanya.

El que volia destacar en l’escrit és que Felip VI va a buscar la benedicció del "poder sagrat" a Oviedo, com en altre temps va anar-hi Alfons VI. Ara el sagrat no és la Trinitat ni les relíquies dels sants, sinó la Triada Europea. La cerimònia es repeteix. La benedicció era per aplicar l'article 155. Després d'explicar-lo d'esquitllentes tants anys en el temari de COU,  l'article 155 de la nostra constitució em semblava una còpia de la Constitució Federal de Weimar. Així que em vaig jubilar vaig dedicar-me a estudiar en profunditat temes "sueltos" que mai havia acabat d'entendre. Un era aquest. Fins hi tot vaig anar a Weimar, com una mena de peregrinació per la història alemanya. 

La meva opinió i convicció és que el 155 de Weimar i d'ara només s'ha aplicat dues vegades, la hitleriana de 1933 i la d'ara a Espanya. El cas de Canàries és una pura distracció periodística. En el meu ànim estava, i està, fer  una mena d'exorcisme,  desvetllar la crua realitat per desactivar-la. Jo penso que l'aplicació que es fa del 155 és clarament anticonstitucional.  Per poder aplicar aquestes mesures caldria aplicar el 116. Només fa falta llegir-se els articles. El govern i l’oposició han tingut por d'aplicar-ho per les conseqüències evidents que comporta. Però jo penso que no dir les coses pel seu nom encara és pitjor. Penso que quan els europeus se n’adonin de la "encerrona" ja serà tard com a Crimea.

Rajoy sembla que ha tingut una mica de cintura per primera vegada al convocar eleccions immediatament el 21 D. Jo penso que la raó fonamental és que sap perfectament que l’estat d'excepció que ha declarat en la pràctica, i el TC reafirmava, només té una vigència màxima de 30 + 30 dies sempre que el Congrés dels Diputats ho aprovi. No el Senat. Per tant, abans d'aquesta data, s'ha d'haver "solucionat" el problema. També així agafa descol·locats i dividits els independentistes.

La cadena de despropòsits que ens han portat fins aquí ( jo mai renunciaré al principi d'autodeterminació de Catalunya, encara que crec que no es donen les circumstàncies d'exercir-lo) penso que es podia revertir i evitar una trencadissa pitjor si Rajoy i Puigdemont s'haguessin posat d'acord en convocar eleccions tots dos junts.

Encara poden arribar a un acord mentre la República  Catalana està encara a la incubadora. Això suposa un grau de generositat i d’ intel·ligència  més gran que la mostrada el divendres passat.

 L'acord no pot ser entre els dos extrems. Tampoc ho va ser al 78. Els extrems l' únic que han de fer és renunciar a la violència.  Tampoc s'han de convocar unes eleccions constituents. Tampoc ho foren les que van portar a la Constitució del 1978. La Generalitat i el president Tarradellas foren reconeguts abans de la Constitució espanyola. També ho pot ser la República Catalana. De fet com deia el Conde- Duque de Olivares " Barcelona y Cataluña son lo más parecido a una República. Els Quevedo del segle XXI, encara que amb menys enginy, continuaran afirmant que és un aborto. Jo he dit que està a la incubadora.  Uns amics “independentistes de tota la vida", d'aquells que van tastar la presó del jutge Garzón precisament per ser independentistes el 1992 (encara que sembla que en Garzón ara no se'n recorda del que va fer),  dels que els hi van censurar llibres les mateixes editorials  en plena època democràtica, aquests amics independentistes de tota la vida, m'han escrit un mail dient:  “com a mínim s'ha proclamat".

Algun dia sabrem per què el president Puigdemont no va fer un discurs solemne després de la votació. Per què, en plena festa de la Proclamació de  la República Catalana a la plaça de Sant Jaume,  el Palau de la Generalitat lluïa com sempre la bandera espanyola al costat dret de la senyera?

Jo penso i vull pensar que encara es pensa jugar una carta d' eleccions lliures i pactades i sense presos polítics. És molt dubtós que es pugui dissoldre un Parlament ni que sigui autonòmic mentre estigui proclamat l'article 155  o el 116 en el cas de que hi hagi presos vinculats al procés.

Per l'experiència que té Europa sobre el 155 versió espanyola, la versió de Weimar o la de Crimea, espero que no es miri el melic. Sense benedicció de la Camara Santa i les seves relíquies, només pels drets humans i dels poble, Europa ha d’intervenir per  garantir la pulcritud de les pròximes eleccions.

BARCELONA, 29 /10/2017

UNIDAD SAGRADA

Felipe VI ha reunido en Oviedo la Triada Europea, emulando lo que en su tiempo hizo Alfonso VI al  traer des de Toledo  las reliquias más sagradas. Tenían que dar el aura sagrada  a su nuevo  título de Imperator totius Hispaniae, emperador de todas las Españas.  Las crónicas no se ponen de acuerdo como debe llamarse ese nuevo título de Alfonso VI. Los cronistas arabes ( Ben Jaldun) presentan Alfons VI com imperator  que quiere decir “rey de reyes”.  A mi me gusta el de“imperator super Spaniae nationes”  , que si no recuerdo mal recoge una crónica de Sant Millan de 1087.

Pero volvamos  a la actualidad. Ayer se han congregado en Oviedo la triada europea. La excusa era recibir un premio a la Concordia. En realidad  de lo que se trataba es de  sacralizar la unidad de España, simbolizada por Felipe VI,  dentro de la  UE gobernada por las derechas europeas en una España gobernada por lo que en Europa seria la extrema derecha.

Las tres autoridades más  importantes de la de la UE, esto es:   el presidente del Parlamento Europeo, Antonio Tajani,  el  presidente de la Comisión Europea, Jean Claude Juncker, y presidente del Consejo Europeo, Donald Tusk. Recogieron  el premio Princesa de Asturias a la Concordia para conmemorar el 60 aniversario de la fundación de La UE.  El rey  Felipe VI  en una celebración dentro  el hotel Reconquista de Oviedo,  les ha ofrecido el premio junto  con un discurso lo más alejado imaginable de la Concordia,  que es lo que le manda la constitución española y la esencia de la Unión Europea.  Pero no nos ha de extrañar.  Parece un presagio de mal agüero. Vamos a ver si conseguimos deshacer el maleficio, del que parece que misteriosamente se ha librado el pueblo asturiano.

Veamos,  el premio de la Concordia a esta triada europea nos recuerda un viejo ideal fundacional de la Unió Europea. Es más dudoso que este premio lo pueda dar un rey partidista y  con un discurso partidista.  En un par de discursos ha dilapidado lo que su  padre hizo para la democracia y concordia de todos los españoles. Sus últimos  discursos recuerdan  mas al Caudillo Franco que a su abuelo el Conde de Barcelona, que no reinó por no doblegarse a los dictados del dictador.  Felipe VI parece que ha renunciado a ser y usar  al título de soberanía más antiguo que tiene la corona española, el  Conde de Barcelona. Y lo que representó su abuelo. A un más, sometido a los dictados del PP  incluso a contradicho lo que  dijo solemnemente cuando era  Príncipe heredero: ” Cataluña será lo que quieran los catalanes”.

Cabe también preguntarse por la ciudad de Oviedo. Como casi todos los españoles saben Oviedo fue la antigua capital del reino Astur- Leonés.  Fue precisamente en el reinado de Alfonso  VI , cuando se traslada la capital del reino a León que Oviedo se convierte en el símbolo de la unidad hispánica, rescatando el viejo ideal de la monarquía visigoda.  En aquella época la máxima autoridad moral no era la Triada europea. Pero entonces como ahora también se recurrió a los máximos poderes simbólicos. Los más poderosos era las reliquias más sagradas. Muchas de ellas decían que se conservaban en Toledo y de allí se trajeron. Según Menéndez y Pidal fueron más de cincuenta. La mas importantes: Un trocito de la Cruz  donde fue Crucificado Jesús de Nazaret, unas gotas de la leche de su madre, la virgen María, etc. Prácticamente todos los reyes y príncipes cristianos  de la Península enviaron también reliquias de sus santos patrones en señal de concordia y comunión en este ideal de la cristiandad que estaba naciendo.  El Conde Barcelona  mandó reliquias de la patrona de la ciudad Santa Eulalia.  Actualmente sabemos que estas reliquias eran falses, como las de Santa Eulalia de Barcelona que no existió. O  del todo imposibles, como las gotas de leche de la madre de Jesús. Posiblemente también era incrédulos muchos de la que participaron en la ceremonia. Pero lo que importaba era el simbolismo. Participar en una actividad o ideal común. Reconocían en el rey  de León, un aliado y un líder, que  a su vez les reconocía su autoridad en su territorio. Este es el pacto sagrado de Oviedo. La unidad de un ideal común dentro del reconocimiento del otro. Este es también el ideal de Europa. 

Pueden dejar el nombre del hotel de Reconquista, porque sabemos que es una reliquia conceptual de otra época, como la  mayoría de las reliquias que fueron depositadas en la Cámara Santa o como la lista de los reyes que nunca fueron reyes y  cuya genealogía y títulos fueron amañados. 

Pueden dar el título de la Concordia a la Triada, porque es un ideal común de convivencia dentro del reconocimiento mutuo de los ciudadanos, pueblos y estado de Europa. Lo que no es admisible es restaurar caudillajes que nos quieran sometidos. Es como querer  que nos creamos la autenticidad de las reliquias. En todo caso  los catalanes formamos parte del núcleo europeo de Carlomagno más que del asturiano, esperemos que los líderes europeos nos traten como tales.