LA MONARQUIA ESPAÑOLA VISTA 

PER L’ OUTSIDER JON JAURISTI:

Jon Jauristi com d’altres personatges destacats de la seva generació, [com el filòsof Savater al País Basc i Madrid o el teatrero Boadella a Catalunya, l’economista Piqué, etc.]  han seguit en la seva trajectòria vital i professional un llarg camí que va de la extrema esquerra, en molts casos nacionalista, a posicions ultradretanes i centralistes. És una minoria la que ha fet aquest llarg recorregut. Aquesta generació, que també és la meva, ha estat en bona part protagonista de la llarga transició Juancarlista. Ara se’ns acaba la gasolina, cremem el últims cartutxos en una jubilació més o menys tranquil·la, mirant la tempesta que sacseja els nostres fills, però mirant encara amb més pessimisme el que s’apropa i al que s’enfrontaran les nostres netes i els nostres nets, sigui un gran cicló, una tempesta de sorra del canvi climàtic, o un gran onatge i pujada del nivell dels mars, o tot alhora. Confiem que les noves tecnologies de  la tercera revolució industrial els ajudaran en la gran reconversió econòmica, que segur ha de ser global i sostenible. Si els nostres pares eren proletaris i nosaltres vam ser treballadors sobre retribuïts, els nostres nets tenen el camí obert cap a ser una generació o una classe social. Del `proletariat s’ha passat al precarietat on estan abocats el nous milenials,  proletaris amb estudis, però sense treball ni parella estables.

Molts de la nostra generació per imperatiu biològic cremen les últimes energies en intentar posar llum a la seva existència a través de memòries i anàlisis del seu recorregut vital. És a la vegada un intent de justificar-se i de fer  un últim servei a la generació vinent que no ho tindrà gens fàcil.  Tenen tot el dret a fer-ho encara que a molts els hi sobra un ranci paternalisme.

També els outsiders com el Jon Jauristi tenen dret a fer-ho. I això és el que fa a l’últim llibre que li he llegit: A cuerpo de rey. Monarquía accidental y melancolía republicana , que a més es pot trobar a internet a: www.lectulandia.com .

Penso que els outsiders, el seu pensament i les seves trajectòries vitals són molts interessants per a completar i comprendre la seva societat Són pels analistes socials el que per els psicoanalistes són els lapsus, actes fallits, etc.

Jon Jauristi comença aquest assaig d’un centenar de planes amb la seva biografia on explica la seva genealogia  i el seu recorregut des de l’ETA  polimili  al nacionalisme espanyol, poc menys que el visigòtic. Malgrat no ho diu explícitament, la justificació a aqueta autobiografia és, perquè quedi clar que ell no es cassa amb ningú ni amb cap ideologia, que és un esperit lliure. Jo penso que no ho és tant, però el que sí puc assegurar és que el discurs del llibre brolla amb la fúria, força i espontaneïtat de un guèiser,  o com el magma d’un volcà. Es centra sobretot en la significació històrica que ha tingut i té la monarquia espanyola des dels visigots a Felip VI. És un recorregut llarg i està ple de detalls. Uns són erudits, altres molt aguts, suggerents i  significatius i altres  pures astracanades. També hi ha silencis i el·lipsis significatives.

Jo vaig començar a llegir el llibre perquè parlava dels mites d’origen i dels visigots. Jo estava interessat en el mite-història del sacrifici del primogènit com un dels mites d’origen per la nostra cultura occidental, el més famós dels quals és sens cap dubte la seva versió bíblica en el sacrifici d’Abraham. Després vaig veure que Jauristi està interessat més en el parricidi real o freudià que en el fillicidi.

Però ja estava enganxat en la lectura de l’ousider i la seva desbordant literatura i vaig continuar. Total només són un centenar de pàgines. Us recomano la lectura si sou capaços de superar qualque exabrupte de l’autor, que em recorden als d’aquell terrible basc que fou Unamuno.

Temps a venir comentaré en aquest blog alguns dels detalls i silencis de l'assaig de Juaristi que em semblen significatius