divendres, 16 de novembre del 2018

On Som ?



Us poso un link
 d'un article que fa una anàlisis interesant de l'origen o on estem en lasituació catalana.
Com que coincideix molt amb el que penso, m'estalvia escriure-ho al bloc.

 
 
El primer vendaval en el oasis catalánPasqual Maragall, votando en las elecciones que se celebraron el 16 de noviembre de 2003, hoy se cumplen 15 años (Àlex Garcia/Archivo)
 
Penso que la situació catalana  no es desencallarà fins que" no es perdonin les errades uns als altres".
Pot ser algun dia escriure detalladament quines són.

Una abraçada familia

Pau

dimecres, 13 de juny del 2018

Ha quedado claro.

El Ser Superior es a España 
lo que España es a la democracia


A Espanya el futbol és el guinyol de la societat. Si alguna cosa no s’entén,  ni els politòlegs ni periodistes ni estudis demoscòpics o antropològics ho clareyxen mira el futbol.  Assabentat d’aquest submón, inframón o supramón. El que vulguis. Tot es torna clar i diàfan.  
La justícia espanyola és independent? No  miris els escàndols del PP. , ni de la família reial, ni els presos i exiliats catalans. Mira el futbol.
Una dona d’un jugador del Madrid va donar fa temps la millor definició del que passa amb una lucidesa y candidesa angelical. Esto lo sabe, lo dice, lo decide .... el Ser Superior. El ser superior es la última instancia. Ella era religiosa i sabia que per sobre de Deu, no hi havia res.  Però també aprendre des del primer dia que a España, per sota de Deu no hi ha ningú que mani més que el Ser Superior . Ni ministre d’hisenda , ni govern ni tribunal superior, ni constitucional, ni monarquia. Ni democracia ni unidad de España., que és lo más de lo más. No hay Castor que se le resista, ni autopista que no financie, construya i les rescaten. ¿ Quién por lo mismo cobra tres veces del estado?.  ¿Cómo quereis que no crea ne la Trinidad?. Ni el marques de Comillas, a pesar de ser un negrero,  llegó a tanto.
Rossell,  el incauto,  intentó ridiculitzar-lo fichando a Neymar.  Insensato. ¿ No sabia quien se reposa sus posaderes en el palco del Madrid ?. Ahora se pudre en la càrcel esperando un juicio, por un supuesto delito de 5 millones que ha cometido en Brasil estafando a la Selección carioca. Esta lo niega, Rossell dice que era su legítima comisión. Pero la juez mantiene la prisión preventiva.
 ¿ Alguien mueve un dedo?  Los que negaron la justicia universal de los delitos contra la humanidad, ahora la mantienen por unos dudosos delitos económicos. Aquí se salda  algo más, ridiculizar al Ser Superior. Que le pregunten a Trapero que le ha costado el éxito de la lucha contra los terroristas de Agosto del año pasado.  El dejar en ridículo los  servicios de inteligencia españoles, que no encontraron las papeletas, ni las urnas.  Lo mas grave perdiron la batalla de la guerra informática, les da tanta vergüenza que ni esto reconocen. Sólo les quedó los mamporros y el matonismo del  a por ellos. Y también fracasaron pro que les filmaron los de la BBC y otras televisiones.
Hicieron el ridículo y lo pagan con encarcelamientos injustos y crueles, tratando como terroristas o la gente que defiende la resistencia pacífica. Ahora hasta los jueceds hacen el ridículo.
¿ Vuelve la España más cutre de la roja y gualda?.   
Ni eso. Empieza el mundial.
El ser superior  le ha virlado el entrenador a la selección a traición. Antes de terminar el mundial, antes  de empezar, sin acuerdo. ¿Traición? ¿La selección por encima del Madrid?  Puede. Pero ¿por encima del Ser Superior?.  Ni hablar.
Los hechos lo demuestran
El Ser Superior es a España 
lo que España es a la democracia
La unidad de España es un bien moral que está por encima de la democracia, de los derechos humanos y los tratados internacionales. Que sabrán más allá de los Pirineos!
Hoy muchos aprenderán que el Ser Superior está por encima de España, de la selección española.
Solo hay un consuelo, que los jugadores demuestren que no.  Que el pueblo está por encima del Ser Superior.
 Si cayó Rajoy por qué  no puede caer el Ser Superior?  
Que la selección vapulee el C-7.!
Que llegue a la final junto Argentina de Messi
 i,  entonces i solo entonces,  que gane el mejor,
 que se haga justicias de verdad y gane el futbol.



divendres, 20 d’abril del 2018

ETA DEMANA PERDÓ



Tard i malament.  Però me’n alegro.


Jo penso que la violència va ser una via equivocada. Com més violenta més equivocada. Van perjudicar molt dolorosament a les víctimes i els seus familiars. Irreparablement.  De morts per ETA només  n’he conegut personalment dos. De víctimes del seu assetjament, amb greus seqüeles psicològiques  tant mes greus com més poc reconegudes,  n’he conegut més. Alguns casos són públics i notoris i no em refereixo únicament al expresident Aznar de la segona etapa ni al  fins  fa poc brillant filòsof Sabater.

Penso que l’únic consol que poden rebre de debò no es el comunicat  oficial, si no com ha dit algun d’ells, que cara a cara i mirant als ulls els hi demanin perdó. Sempre que la víctima ho pugui i estigui disposat suportar.  Així ha passat en alguns casos que conec molt personalment dels assassinats de la guerra civil.

I per què parlo ara de tot això?. 

Perquè com a professor d’ Història de Espanya hem va tocar explicar  els diversos tipus de lluita armada i terrorisme que s’havien produït al llarg del segle XIX  i XX.
  Calia explicar el fenomen per comprendre’l,  no per justificar-lo. Es començava per distingir diversos tipus de terrorisme; disseccionar–lo.  

  • El magnicidi era l’assassinat d’un personatge principal, rei, president d’un govern, ministre,  general etc. Era típic de persones desequilibrades, salvadors de la pàtria que creien en l’acció individual. També s’hi apuntaren en un primer moment ideologies revolucionaries partidàries de l’acció directa i violenta com el comunisme llibertari. Així s’expliquen els atemptats de Lincoln, Prim, Sarajevo, ... Anuar Sadat.  

  • L’atemptat selectiu, es propi de ideologies violentes, però que creu en la lluita de classes, mes que en la eliminació d’individus. Els seus atemptats van dirigits a grups socials enemics als que es fa responsable d’una situació injusta. Les mes conegudes són les bombes del Liceu de Barcelona, contra la burgesia,  els enemics de classe per antonomàsia.  En canvi la bomba contra la processó de Corpus, que retratà  Cases, s’atansa ja al terrorisme indiscriminat, perquè allà hi ha víctimes innocents.

  • El terrorisme indiscriminat,  es a dir,  que es busca al màxim les víctimes, simplement indiscriminades, buscar cridar l’atenció publica, o causar terror,  les víctimes no eren responsables d’algun fet, tot el contrari,  notòriament innocents com els infants i criatures.  Aquest tipus de terrorisme és el mes abominable. Històricament va ser aplicat per l’extrema dreta. Actualment és l’aplicat pels radicals hijadistes.  Totes les informacions apunten que també va ser aplicat pel sionisme a la creació de l’estat d’Israel.

Aquí a ESPANYA  el va aplicar també ETA, el cas mes clar fou Hipercor, però no l’únic. És un delicte tant fragant  i criminal  que no te justificació possible des de qualsevol codi  de  lluita revolucionaria ni guerra. ETA, com a organització militar-revolucionària nomès tenia el camí de jutjar per crims de guerra als seus autors intel·lectuals i els seus executors.  
Simplement va  dir que ho sentia.  No  va jutjar ni castigar els culpables i així va perdre qualsevol credibilitat inclús com a cos militar que diu que eren.  ETA va quedar equiparada  per via dels fets al pitjor terrorisme d’extrema dreta.  Cada assassinat que va venir desprès ho va confirmar. Quan Aznar i un miserable de sus ministros van voler encolomar els atemptats de Madrid a ETA, el poble i fins hi tot la ONU s’ho van empassar en un primer moment. Tan baix havia caigut ETA. Aznar, el gran mentider,  amb un dia, va perdre els eleccions.


El comunicat d’ETA no m’agrada perquè encara queden moltes coses per resoldre. Per part de ETA, per part de l’Estat i per part de grups influents de la societat basca, entre ells l’església.  Fa falta resoldre els crims que queden pendents? Totes les morts valdran igual ? Segurament que nomes trobaran la pau els que siguin capaços de demanar-se perdó mirant-se a la cara.


Un estiu, quan encara intentava entendre el problema basc, vaig a entrar a una església de la costa guipuscoana. Una tarda calorosa d’estiu. L’església abarrotada ,resant el rosari. La  veu compassada del capella arrossegant algunes lletres i contestada per una rítmica coral de tot el poble, gaire be militar em va estremir.  Em va traslladar al antic testament. Al deu colèric i  venjador. Aquí estava la clau. No es l’ADN. Ni  calia llegir més llibres, ni informes antropològics

.
Sense ànim de que em demanin perdó de res.  Però al conjunt dels demòcrates espanyols i una mica als catalans, ETA ens ha perjudicar de dues maneres. La segona perquè ara ens estan aplicant la Mateixa recepta o plantilla política com si els sobiranistes catalans, independentistes o no, fóssim terroristes començant per portar els presos polítics als tribunals i presons de Madrid. La primera perquè d’entrada ja ens van donar l’autonomia en compta gotes, en lloc de fer un estat federal com cal o quan es podia.

Però el principal perjudici és el que opera més inconscientment.  Es el que permet a l’extrema dreta  mantenir encara la dicotomia mental de vencedors i vençuts,  l’església donar-se cops al pit i pujar als altars als seus mort. mentre hi hagi gent enterrada a les cunetes o a llocs que són un  insult per els seus deutors.

Això és mes fàcil de solucionar  que  viure al costat de l’assassí o al torturador del pare si no et demana perdó mirant als ulls. Això els hi deu la societat a tots.


dimecres, 28 de març del 2018

LES CIRCUMSTÀNCIES

Per què no s’ha detingut a Puigdemont ni a   Finlàndia, ni a  Suècia ni a Dinamarca?.

Pel que tinc entès la policia espanyola i la de cada un d’aquest països coneixien l’euro- ordre de detenció de Puigdemon i on aquest es trobava en cada moment. 

Per què la policia d’aquests països no la va aplicar ?.  Es va inhibir? Són còmplices d’encobriment?
O es que el CIS espanyol no els va avisar i és aquest l’encobridor?

O és que el CIS espanyol ja havia pactat amb els alemanys la seva detenció? Amb quines condicions politiques s’ha pactat la seva detenció?.

Jo crec que Puigdemont devia informar a les autoritats belgues de la seva anada a Finlàndia i tornada a Bèlgica.  No era a Bèlgica on deuria notificar-se oficialment la euroordre  i on havia d’entregar-se Puigdemont?

El contrari sembla una decisió política. 

Els jutges alemanys poden ser tant independents com vulguin, com diuen que són. Però les circumstàncies són clarament politiques. I com deia Ortega i Gasset tant admirador dels alemanys, jo soc  jo i les meves circumstàncies. . Els jutges alemanys també.

La justícia espanyola es una mestra en el domini de les circumstàncies, dels amics del amics dels directors d’escola i rectors d’universitats,  o l’espòs de la directora, amiga de la  totpoderosa, que ves per on s’encarregarà de portar la causa catalana...  Tots independents més que els independentistes catalans.  Però ves per on,  on cauen les causes? .

Ara ens volen fer creure que la violència policial del 1 d’Octubre la van exercir les víctimes, els que volíem votar!. Franco també va jutjar per rebel·lió als que es van mantenir fidels al govern legítim de la república. Volen seguir els seus passos?

Però allà on som mestres els espanyols és en la guia de viatges. Per això som líders mundials del turisme. El CIS no va trobar  els milions de paperetes, ni va trobat els milers d’urnes que van passar davant dels seus nassos i  no ens posem en els atemptats del mes d’Agost per respecte als morts.
Però si ha trobat a Puigdemont en el moment oportú per trincar-lo.  Tot pura casualitat !!!!.

Ja va sent hora que no siguem únicament quatre gats els que diguem clar que hi ha un delicte fragant de prevaricació. 
Elegiu un president autonòmic, però que digui  prou  i
 DENUNCII ELS CASOS DE PREVARICACIÓ FRAGANT.

No sé si serem independents, però no deixeu que ens humilien amb mentides. 
De les tres C:  Cap, Cor  i Collons. Falta més de la primera.  Menys fum i neumàtics cremats.

Cal sang freda i cap clar, però anar a fons i dir les coses pel seu nom. 

Ho ha dit la Clara Ponsatí i la seva defensa. Això és una persecució política i com a tal cal denunciar-la.Si la justícia alemanya no respon a les primeres preguntes que ens fèiem al començament de l’escrit d’avui, caurà a la telaranya. Serà víctima de les circumstàncies.

El govern alemany va demanar perdó per la detenció i entrega de Companys. Això els honora. Però no sé si saben que el govern espanyol NO. Ni per la detenció ni pel judici, ni pel seu afusellament.  Aquesta és la diferència i una de les raons de la nostra profunda desconfiança

diumenge, 25 de març del 2018

El carrer de tots


Avui hem tingut noticia de que la polizei alemanya, [del lander o  federal ?], ha detingut Puigdemont en aplicació de la euro-ordre espanyola. Encara ens falta conèixer molts detalls.   Les dos interpretacions extremes diuen:
Els serveis d’intel·ligència espanyols que seguien a Puigdemont i han donat la alerta quan aquest estava a Alemanya, perquè la seva legislació es més similar a la Española i es més fàcil que acceptin l’extradició de Puigdemont.

Alemanya fa temps que pressiona al govern espanyol per a que trobi una solució negociada amb Catalunya. Ara, que Ja han format  el govern i amb Puigdemont dins el seu territori, pot pressionar mes a sota mà la govern espanyol.

La indignació és gran en tots els que creiem que els fets  principals en que es basa el jutge espanyol són falsos. No hi va haver violència. La concentració davant de la conselleria d’Economia, fou multitudinària i en un percentatge molt alt espontània de gent indignada
 La proclamació de la Independència,  sols va ser el reconeixement públic del parlament i govern de que la voluntat majoritària de les urnes del 1 Octubre  va ser que el poble volia la independència, ni més ni menys.

El Govern ho assumia hi ho va proclamar. Al cap de segons va suspendre l’aplicació , tot esperant el diàlegs amb l’Estat. Hi va haver festa i decepcions, però la bandera espanyola va continuar en tot moment al cim de la Generalitat. 
El missatge va ser clar. Fins a aquí hi havia full de ruta.

Avui hi ha hagut concentracions, discurs del President del Parlament, la principal i única autoritat democràtica de Catalunya en aquests moments.  .... i els primer contenidors cremats.
 MALAMENT.   
Clar veure si es per algun hiperventilat que no sabut aguanta la indignació o ha estat algun infiltrat. Espero que els vídeos d’aficionats, periodistes els detecti i denunciï. No seria la primera vegada.

Tampoc m’agraden el crit d’alguns hiperventilats 

“ Els carrers sempre seran nostres”. NO !!!.
!!!!L CARRER SEMPRE SERA DE TOTS !!!!
La nostra ciutat i 
EL NOSTRE PAÍS TAMBÉ.
4
Ara cal veure sila polizei i justícia democràtica Alemanya farà amb el Pressident Puigdemont,   el mateix que la Gestapo feu amb el Pressident Companys  ?
Ara tenen els alemanys l’ocasió d’esmenar una pàgina lletja de la seva història denunciant la mala aplicació de la llei . 

Pel que conec són  els dos únics  països on s’ha aplicat el 155 per saltar-se la pròpia constitució democràtica i els drets fonamentals. Els dos protagonistes són molt diferents:  Hitler i Rajoy. Tots dos van aconseguir el suport de les càmeres per donar aparença de legalitat al que era i es subvertir la democràcia.


Ara Alemanya no pot tornar a caure a la trampa. Espero i desitjo
·         Que  la segona alternativa d’interpretació de la detenció de Puigdemont sigui certa.
·         Que els hiperventilats es controlin
·         Que el socialistes catalans,  de cor encara que no hem tingut carnet, ja no tinguem de passar passar més vergonya.
·         Que  ELS CARRERS SEMPRE SIGUIN DE TOTS
·         Que el dimecres tinguem un govern  s' àmplia base.

UNA ABRAÇADA A TOTS ELS LECTORS CRÍTICS o NO. 


divendres, 23 de març del 2018

Ius maletractandi, Cervera 1202 – Madrid 2018


Ius maletractandi,
Cervera 1202 – Madrid 2018

Avui, quan  el magistrat del Tribunal Suprem   instructor de la causa contra els líders independentistes catalans  acaba de decretar la presó  a Madrid pels  encausats,  no puc continuar estudiant els pergamins i documents del segle XI – XIII.  Necessito tornar a obrir el meu blog.  Perquè això no és justicia, sino tristament Ius maletractandi.

La força i el poder de l’estat  es demostra en  l’aplicació de la llei, dura però llei, però no l’arbitrarietat i tergiversació dels fets.

Aquest dret de maltractar  es va votar i  acceptar a les corts de Cervera de 1202. Una de les pàgines més tristes de la història de Catalunya. Cal recordar-ho.  El discurs catalanista generalment vol oblidar que les institucions catalanes també tenen les mans brutes. 
No tot van ser assemblees  per implantar  la  pau i treva.  Turull en el seu discurs per la seva investidura frustrada només es va recordar d’aquestes.  Està be que aquests siguin els nostre valors. Però cal saber d’ on venim. Amb llum i ombres.

El Ius maletractandi no deia que fos moralment just que els nobles  maltractessin als seus vassalls, , el que si feia era negar als pagesos el dret a denunciar i reclamar legalment als seus senyors per maltractes (*).

Ara passa tres quarts del mateix i per això m’indigno.
El poder de l’ Estat ofega el dret  de denunciar i reclamar la simple evidencia dels fets. 
No hi va haver violència davant  la conselleria d’Economia, quan jo i vaig ser, ni quan hi van ser els meus veïns, ni quan hi va anar el meu fill, ni quan i  van anar els meus nebots... Ni una imatge. 

Si els cotxes de la _Guardia civil abandonats amb armes llargues a dins, van ser maltractats i ho lamento i no negaré que sigui causa d'una multa administrativa, però  " abandonar" uns cotxes oberts, amb ARMES LLARGUES A DINS QUANESSTEM A ALERTA 4. és mes que una falta administgrativa corrent. 



No volem ser maltractats. No tenen dret a maltractar-nos. 
La Veritat i justícia altra vegada no està a Madrid,  si no mes enllà dels Pirineus.  

Tan costa aplicar be la Constitució de 1978, pels que s’omplen la boca de defensar-la ?


(*) Nota de precisió històrica. Tenim constància de comunitats pageses que ho van continuar fent els escrits de protesta.  El ius maltractandi no es va aplicar a tots els comtats. Aquest i altres mals usos van abolits per Ferran el Catòlic. Amvb tot no es cert que alliberés a tot Catalunya Vella d’aquests mal ús.  En molts llocs Andorra i moltes poblacions del vescomtat de Castellbó no s’havien aplicat mai i en tot cas es van abolir 200 anys abans de la Sentencia de Guadalupe.  Ferran,  el catòlic, per poder  guanyar la guerra civil, no va tenir cap inconvenient a  aliar-se amb forces mercenàries del país de Bearn i Foix. Com que alhora de la veritat no els poder pagar  la soldada Matxicot i altres capitostos de les tropes es van dedicar a cobrar pel seu compte saquejant els pobres pagesos.

diumenge, 18 de febrer del 2018

“La inmersión lingüística en una sola lengua va a ser insconstitucional”



José Luis Álvarez, doctor en Sociología,  propone desde un artículo de la Tribuna del periódico El  País como la única y mejor medida para frenar el independentismo catalán acabar con la inmersión lingüística en una sola lengua.  Por fin vamos a tener una ESPAÑA PLURILINGÜE. 

Está claro que  las actuales comunidades autónomas monolingües deberán hacer un esfuerzo considerable para conseguir este  hito. Yo comprendo que anden preocupados. Pero, en fin, si  el Dr. José Luis Alvarez y otros  ilustres doctores en ingeniería social con mucha mundología lo proponen  por algo será. Desde luego los catalanes, euskaldunes ,  valencianos, baleáricos, gallegos, lapaos, occitanos, bablenses,  etc. no tendrán razón de pedir recursos extras para apoyar  la integración en el bilingüismo ni proteger el uso de unas lenguas minoritarias.  Todos seremos bilingües. Diferentes pero iguales. Se acabó el principal punto de apoyo para el independentismo catalán.

Me alegra además que este artículo se publique en este prestigioso periódico, abanderado de la democracia, en un  principio española, y que ahora se había convertido últimamente en defensor a ultranza de la supremacía castellana.  He de confesar que más de una vez he caído en la tentación de considerar que este centralismo democrático del País,-- que compartía el viejo comunismo con las renovadas generaciones de falangistas,--  pertenecía  al cuerpo calloso de su cerebro, su estructura más íntima. A pesar de esta creencia mi desafección progresiva nunca ha sido tan potente como para dejar de mirar sus portadas y leer los titulares y encabezamientos de sus prestigiosos colaboradores. Precisamente  este blog es una prueba irrebatible de ello.  

Si EL PAIS continua en esta línea, igual vuelvo progresivamente a leer enteritos los artículos.  Veremos. Comprenda que no me lo acabe de creer.  La sorpresa de hoy  con esta Tribuna ha sido mayúscula. Ni en mis delirios de federalismo, -- que he de confesar que forma parte del  cuerpo calloso de mi cerebro, aunque mi corteza cerebral últimamente sólo ha buscado soluciones dentro del independentismo--, jamás  me habría atrevido a pedir tanto. Yo me conformaba con que en los libros de texto escolares de las comunidades monolingües, trataran las lenguas y culturas hispanas, sus autores y obras más ilustres con las misma dignidad y respeto que las lenguas y culturas extranjeras.  Como mínimo,  que se eliminaran los burdos y falsos estereotipos denunciados repetidamente por el mundo académico.  Pero, en fin, si han llegado a publicarse en el BOE sin el mínimo sonrojo ni parpadeo de ministros que se las daban de cultos, etc., como iba yo a pensarme que alguien se atreviera a proponer tamaña alternativa:   Prohibir la inmersión lingüística en una sola lengua o lo que es lo mismo en pura lógica convertir  en obligatorio el bilingüismo, como mínimo.

He de reconocer que no es imposible, mis nietos están en ello. Los tres dominan casi ya  tres idiomas y posiblemente consigan el cuarto. Dos de ellas seguro que lo conseguirán, porque tienen una estructura familiar  muy favorable, ya que su madre es francesa. La más pequeña, a punto de cumplir los 10,  tiene una facilidad especial para los acentos e idiomas y ha iniciado el aprendizaje del chino mandarín, que sería el quinto. Si sus abuelos supieran y hablaran el gallego no me extrañaría que en un verano le diese por aprender su cuarta lengua románica.  Por desgracia pertenecen a mi generación, una generación perdida,  que tuvimos una inmersión monolingüe en castellano. A pesar de mis estudios, yo que no estoy especialmente dotado para los idiomas, he de confesar que mi catalán  no es del todo correcto y  mi nivel ortográfico es irrecuperablemente deficitario. Gracias a los correctores ortográficos del ordenador, puedo ir tirando. En esto tiene razón el buenazo de Rajoy cuando se sincera. Él, que pertenece también a esta generación perdida, ha dicho que sólo nos puede salvar conocer los rudimentos del lenguaje informático, nuestro primo Google.

Si el Cid casó a su hijas una con un aragonés y otra con el  conde de Barcelona, Cervantes recobró la cordura en las playas de la Barceloneta y …  Franco, que había obligado a desmantelar y trasladar las industrias punteras catalanas a otras regiones más afectas al régimen, llegó a nombrar un ministro sin cartera con residencia en Barcelona, ¿por qué no le voy  a dar alguna posibilidad  a la tesis de un ilustre doctor? ¿ Por qué el autonombrado gobierno de Tabarnia no llegará el dia en que admitan que su  Barataria es puro humo de su ego ?


Ni Cid,  ni, si me apuran, Franco eran rencorosos, a pesar de su dureza y crueldad. El Cid  derrotó y se llevó prisionero al Conde  de Barcelona, pero le trató con honor, por más que le hizo pagar un cuantiosísimo rescate.  Después pactó con él  y casó con el siguiente conde, sobrino del anterior,  a una de sus hijas. Su yerno el conde de Barcelona le ayudó a él y a su viuda a defender Valencia, según la crónica genovesa. Valencia no fue destruida por los almorávides. Fueron las tropas castellanas y la viuda del Cid, la que faltando al pacto de protección a sus vasallos,  abandonaron e incendiaron la ciudad, con la excusa de no dejar nada a los enemigos. Esta es la historia, véase Menéndez Pidal . Pero en las escuelas y en las plazas sólo se explican las patrañas que difundió el cantar de gesta. 

Hace poco se han conmemorado los 100 años de la construcción del primer motor de avión en una fábrica barcelonesa ¿cómo se explica uno que no haya en Cataluña industria aeronáutica?  El traslado de empresas por razones políticas suele tener efectos perniciosos en los puntos de partida y en los de llegada, pero sobre todo en las propìas empresas.  Tenemos ejemplos vivientes.  Mal que les pese a más de uno, si no se pueden llevar unas relaciones  que reconozcan  la dignidad del otro, es mejor separarse y,de separarse,  mejor de mutuo acuerdo.


A Rajoy,  que también  es de la generación perdida : monolingüe, para los idiomas, para el diálogo, para la corrupción, etc.,   seguramente es pedirle demasiado que inicie el diálogo. Por eso me ha alegrado el artículo del PAIS: imponer la inmersión plurilingüe en todo el territorio nacional ! Quizás sea tarea para jóvenes brillantes como los de ciudadanos el conseguirlo. Vaya sorpresa nos darían, ellos y  los del  IBEX que dicen que está detrás.  Seguro que pueden contar con la ayuda de El País, no?

Nada,  a esperar la próxima Tribuna y el café para todos también en el plurilinguismo. 
Mientras,  a ver si se aclaran los independentistas y hacen un gobierno de una puñetera vez. 

divendres, 16 de febrer del 2018

Inmersión lingüística y superioridad moral


Inmersión lingüística y superioridad moral

 del constitucionalismo o soberanismo catalán.


José Luis Álvarez  firma una TRIBUNA del diario EL PAÍS  del  15/02/2018  que ha llegado  a estremecerme.  En síntesis,  y espero no equivocarme, sus argumentos no son nuevos pero la trabazón arquitectónica de sus  razonamientos parece tan sólida que se desprende por la lógica de los hechos un objetivo insoslayable para el conjunto del constitucionalismo español, del que el autor reivindica su superioridad moral frente al soberanismo catalán y anima a iniciar una lucha final que debe llevar a prohibir constitucionalmente la inmersión lingüista de la escuela catalana y restringir la libertad de los medios de comunicación públicos en Catalunya.

Yo siempre he creído que España es un proyecto de convivencia entre pueblos con culturas y lenguas diferentes. Como tal proyecto es viable  sólo cuando sea fruto de la libre colaboración. Esta tarde he estado peleándome con el testamento del conde de Urgell Ermengol VI, llamado el Castellano,  aunque quizás sería más apropiado llamarle el leonés. Este conde vendió en 1133 al obispo de Urgell sus bienes y derechos sobre los valles de Andorra. Este es uno de los fundamentos de la independencia de este Principado. En su testamento también le asigna al obispo, entre otros bienes y rentas, que se reserve “doscientos morabetinos de oro a cuenta de sus parias de España”. Él nació y murió en el reino de León y de allí era su segunda mujer. Como conde de Urgell estableció su capital en Balaguer y participó en la conquista de Lleida junto con el conde de Barcelona a la que dotaron de leyes especiales. También colaboró en otras gestas junto a los reyes respectivos en Aragón, Castilla, etc. La convivencia dentro de las diferencias viene de lejos. Como puede verse en los pergaminos, el concepto de España no alcanzaba las tierras donde yo nací. Ahora formo parte de ellas, no por la espada, sino por la voluntad democrática.  En las tierras donde nací ya tenían la costumbre de sellar los pactos de los señores feudales con la firma de los cap de casa, cabezas de familia,  en los que  abundan nombres de mujeres. También los primeros pactos del obispo con los representantes de las 6 parroquias de Andorra están firmados por los caps de casa correspondientes. Estas digresiones pueden parecer arqueología social y lo son. Pero no podemos desdeñar su significado si tenemos en cuenta que como dice JL Álvarez en su artículo, y en esto estoy en parte de acuerdo, “Este no es solo un conflicto político, sino que es esencialmente antropológico”.  Sólo hace falta ver las lenguas que se hablan en la península y el escudo real de la bandera.
En cambio estoy absolutamente en desacuerdo en su planteamiento de buenos y mejores o malos y menos malos que nos tiene que llevar a  una confrontación máxima, concentrada, final .  En definitiva, el triunfo de un constitucionalismo entendido como las supremacía de la cultura y lenguas castellanas en todo el territorio español y la marginalización de las otras lenguas y culturas peninsulares. Se agradece la sinceridad y claridad, ya no se pide el bilingüismo en Catalunya, objetico casi conseguido con la inmersión. Se pide, exige,  el arrinconamiento, minusvaloración y  sumisión  de las peculiaridades culturales y lingüísticas que no sean el castellano-español.  Es la dirección contraria a la que marca la Constitución que con tanta alegría y esperanza votamos muchísimos catalanes.  Yo creo que ir en esta dirección es un error  histórico. Se inició con el  trucaje en la composición del Tribunal Constitucional  y se culminó con la sentencia posterior contra el estatuto catalán[1].  Esta es la gran causa del auge del independentismo. Muchos nos apeamos de este tren al ver la dirección que tomaba. Con esta España, conmigo que no cuenten. Advertimos,  discutimos, argumentamos hasta la extenuación.  
Ya podéis suponer cual es nuestra opinión de la degradación democrática de las instituciones fundamentales del estado que estamos viviendo.

Puede que el Estado Español uniformador se imponga, acabe con la inmersión lingüística, separe y divida a los alumnos por su lengua materna, etc. y llegar hasta el fondo dividir la sociedad catalana.  El Estado tiene mucho poder,  muchos  recursos y muchos aliados. Puede que gane la batalla, porque se trata de esto, dice el autor : No es humillar. Es ganar .

Casi es un eslogan deportivo. Será porque el lenguaje deportivo y político se hallan tan mezclados. El abundante periodismo de bufanda  que impera en los medios hispanos ha reavivado los rescoldos de la victoria, la gran ola de fondo de la guerra fratricida.  A por ellos,  jaleaban. 

Llegados a este punto en que las posiciones están claras y no nos vamos a convencer a estas alturas,  la mejor manera de acabar es hacerlo  como en  una discusión futbolera: ir a tomar unas cervezas y hablar de las vacaciones, de la última película que hemos visto, etc. . Porque  el fútbol  y otras categorías humanas forman parte del núcleo duro del cerebro,  el que escapa a la racionalidad.

 Sin embargo como la racionalidad es lo único que nos queda para construir argumentos, encontrar puentes y  vías de diálogo, en los próximos blogs continuaremos el análisis del artículo e intentaremos contestar dos preguntas casi simétricas:
·         Por qué ha subido tanto el constitucionalismo en Catalunya?
·         Por qué ha subido tanto el independentismo  en Catalunya?




[1]Sólo le falta decir que España es el bien moral superior, suplantando la voluntad mayoritaria de las urnas

dissabte, 3 de febrer del 2018

Vamos a ganar el presente. Habrá futuro


Un hasta hace poco destacado dirigente del PSOE, José Antonio Pérez Tapias, Decano de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Granada, ha publicado un artículo en el diario PUBLICO en el que desarrolla unos parecidos  argumentos sobre la sin-razón de Estado a partir de Maquiavelo, para analizar  la relaciones de Cataluña con el Estado Español. Merece la pena leerlo.

Entresaco  un par de ideas:
@japtapias : «Vamos a ganar el presente. Habrá futuro. Te doy mi palabra» Socialista por convicción, federalista por reflexión, republicano por tradición. Y enseño Filosofía”
·        El deterioro de lo que fue un pacto constitucional sui generis saca a la luz asuntos sin resolver adecuadamente, siendo uno principal la cuestión de las naciones en nuestra realidad política...
·        “No sólo está encallado el Procés; está atascado un Estado preso de sus inercias ideológicas e institucionales”.

Y continúo:  
Efectivamente, algunas de las presentes tempestades provienen directamente de la transición democrática de 1977-78.  Las Elecciones al congreso de junio de 1977 y la Constitución resultante de 1978 fueron todo lo democráticas que pudieron ser, es decir, lo justo.  El poder del ejército y su amenaza constante y real, en aquellos años, no daban para más. Recordemos los poderes fácticos y las intentonas golpistas.


Los partidos a la izquierda del PCE,  Partido Comunista Español, y  los nacionalistas catalanistas, no fueron legalizados.  Los partidos legalizados,  ya sea por prudencia ya por tener menos competidores, aceptaron satisfechos la situación.  Los partidos no-legalizados  fueron marginados como radicales des de todos los ámbitos públicos y para presentarse a las elecciones tuvieron que esconder sus nombres reales con los que se les conocía popularmente y presentarse como “agrupaciones de electores” .

En  Barcelona y en Catalunya destacaron dos:

·         La Candidatura Esquerra de Catalunya - Front Electoral Democràtic. Englobaba tres partidos : dos catalanistas Esquerra Republicana de Catalunya y  Estat Català, y  otro de orientación maoísta PTE, Partido de los trabajadores de España,. También contaba con varias asociaciones:   Associació Catalana de la Dona (ACD) y el sindicato Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores (CSUT).  

 Sus resultados fueron muy reducidos: Barcelona 112.794 Votos 4,77% 1 diputado que fue Heribert Barrera (ERC) y en Catalunya 143.945 Votos 4,72%


·         La CUPS ,Candidatura d'Unitat popular pel socialismo, sólo se presentó en Barcelona.  Unía a varias organizaciones prohibidas en ese momento, tales como el Moviment Comunista de Catalunya (MCC), impulsor principal de la candidatura, i el Partit Carlí de Catalunya (PCC); también había otros candidatos independientes provenientes de movimientos de la izquierda catalanista.
La CUPS, que tambièn tenia una gran diversidad interna, sólo obtuvo 12.040 votos, 0,51% y se quedó sin representación parlamentaria.

En ambas formaciones el republicanismo y el catalanismo de izquierdas menos o más radical eran elementos consubstánciales.  Ambas ideologías han estado sistemáticamente arrinconadas por los poderes oficiales  y fácticos a escala española. A Catalunya se han tolerado y muchas veces se ha intentado marginar o domesticar. También ha habido episodios  de persecución  desaforada, como las que ejerció el juez Garzón con ocasión de las olimpiadas de Barcelona.  La irrupción de estos movimientos populares a raíz de la última crisis que ha afectado y afecta a la juventud ha sorprendido a mes de uno.

El aparato del ESTADO primero demonizó el tripartito y en especial a Carod Rovira,  después a Mas, luego a los Jordis, a Junqueras, a Puigdemont … a los cuatrocientos. Hasta  a los más de dos millones ?

Sólo hay una vía de solución.
Volver al punto de partida,  al diálogo básico.

La constitución del 1978, que con tanta ilusión votamos la gran mayoria  ha sido secuestrada.  

No por el ejército. 

El artículo 2 se lee y se aplica entero o el edificio se derrumba y aquí estamos

La primera institución que cayó fue  el propio Tribunal Constitucional por las artimañas del PP , consentidas por los españolistas que siempre quisieron que España fuera su cortijo sin reconocer que sólo será un país libre y democrátioco si es fruto de un proyecto común de naciones libres.