Predicar Als que van a missa

Predicar Als que van a missa                                                    Barcelona 2017.11.02

Les organitzacions que fins ara han liderat el moviment han aconseguit èxits que no haviem somniat. Però no han superat els dos milions i mig. Han predicat als que ja van a misa. Cal arribar al quatre milions.

Jo em vaig radicalitzar per efecte de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya. Considerava que negava els drets que tenia com a ciutadà de Catalunya.  Jo,  que he tingut sempre una certa al·lèrgia a les banderes, vaig comprar quatre metres de senyera per posar-la al balcó.

Des de llavors,  i malgrat el reuma, no he faltat mai a cap celebració del 11 de Setembre.

Cada any han estat mes nombroses. Era una festa reivindicativa. Davant l’èxit més d’un va caure en la temptació de posar-se al davant i dirigir el moviment. Aviat van tenir la temptació d’apropiar-se de la festa i el moviment reivindicatiu. Els que passaven davant van demostrar tenir una capacitat organitzativa extraordinària, van fer mobilitzacions i mosaics espectaculars. Per mi la mes espectacular,  però, va ser la cadena humana que enllaçava la Catalunya nord amb el País Valencià. Els organitzadors van anar estrenyent la rosca ideològica, primer del catalanisme sobiranista i finalment independentista.

Des de la sentencia del TC,   he anat cada any a la manifestació i amb el color assignat per fer adequadament el mosaic que havien decidit els caps d’organització. Modestament també he contribuït econòmicament a l’organització de tant en tant.  Però segurament  per l’al·lèrgia als uniformes que comentava abans, mai m’he comprat la seva samarreta.

En les multitudinàries manifestacions he comprovat que érem molts els que seguíem les indicacions, però sense anar estrictament uniformats.

 Els que sentíem la festa –reivindicativa com a pròpia, deixàvem que la dirigissin. Molts pensem que el mèrit dels organitzadors és admirable, però això no els hi dona el dret a apropiar-se-la i menys encara a excloure, al aue no segueixen fil per randa les seves proclames

.

Malgrat que els organitzadors al final insistien cada vegada  que els independentistes eren els que convocaven aquella manifestació i els assistents  seriem comptats com a tals, això no modificava els sentiments íntims i a penes augmentaven les samarretes oficials.

Repeteixo, érem i som molts els catalans que volem reafirmar els nostres drets de ciutadania però sense exclusions. Quants dels dos milions? No ho sé.   Però sentim com a pròpies les institucions i, quan estan en perill, reaccionem quasi d’una manera espontània per la seva defensa .

Particularment vaig tenir una gran decepció quan autoritats autonòmiques van deixar entrar per primera vegada els civils al Parlament. Després van saber reaccionar. Quan ens vam assabentar que havien entrat a la conselleria d’Economia. La reacció va ser quasi espontània. Vam anar allà per torns. Els avis al matí. Els adults a la sortida del treball i a la tarda-vespra la jovenalla. 

Però al final tenim la impressió de que som sempre els mateixos, la mateixa quantitat, els que ens sentim ciutadans de Catalunya, els sobiranistes, els independentistes i els separatistes.   Dos milions i mig. Possiblement podem arribar als quatre milions si podem triar la nostra samarreta. Podem acceptar fins i tot un color, però que no estrenyin massa la corda.  Si ha de ser republicana, anti-capitalista, anti-règim del 78, etc. per no citar les sigles dels partits.

Les organitzacions que fins ara han liderat el moviment han aconseguit èxits que no haviem somniat. Però no han superat els dos milions i mig. Han predicat als que ja van a misa. 

Cal arribar al quatre milions. 

Als dos milions que també es senten catalans i ,sobretot,  CIUTADANS DE CATALUNYA i que ni els emociona  la república catgalana ni voldran trencar els vincles que tenen amb la resta d'espanyols  ni falta que fa.

Aquests són els altres dos milions que estic segur que volen LLIBERAT PER TOTS ELS PRESOS I IMPUTATS. No som una secta, ni un moviment de puristes. Tothom porta la samarreta que li sembla.- El groc queda molt be a la tardor, però  també hi ha verds i els que es pasen al vermell. Volem els presos politics fora. La presó  pels lladres i corruptes.