per l’amnistia i la llibertat
15/11/2017
El dia 21 de Desembre cal aconseguir el
doble de vots per la llibertat del presos i amnistia. Se’m fa difícil de
creure que la democràcia espanyola sigui tan “madura”, que tingui a la
presó o a l’exili un govern electe mentre convoca eleccions contravenint la
pròpia Constitució del 1978. Ni Maduro
s’ha atrevit a tant a Veneçuela. Però cal tenir clar des d’ara l’objectiu
Els partits, que porten la llibertat i
amnistia com a punt primer del seu programa, han de tenir el doble de vots dels partits que donen suport al 155.
No ens enganyem una altra vegada, l’objectiu no es que hi hagi més majoria de
vots independentista, la tant desitjada majoria social independentista.
Si es dona millor. Però aquest no és l’objectiu. Ara estem en una cursa de
llarg recorregut.
Si hem de marcar algun model , aquesta és la independència de Noruega
de principis del segle XX, dirigida per la socialdemocràcia noruega i sueca. Hem de respectar els tempus i la pròpia
evolució de cada grup. Ara no tenim pressa. Estem en una cursa de llarg
recorregut. Ara serem tres milions, però
en les properes, estic segur, podem ser quatre milions. Llavors serem imparables. Aquest és el model noruec i el que marca l'estatut.
Cal sumar, perquè són essencials, els grans
sindicats. I han de tenir el seu propi
protagonisme . Cal esperar la incorporació de la nova generació
metropolitana. També s'afegiran molts dels antics socialistes, els que sempre han cregut que
la llibertat individual i la llibertat nacional van de la mà i que la igualtat
social comporta la igualtat entre les nacions.
El PSOE sempre ha tingut un element espanyolista uniformitzador que algunes
vegades, com amb la dictadura de Rimo de Rivera, quasi el portà amb un ambigu
col·laboracionisme i a l’extinció. Se’n
van refer i van digerir les pròpies contradiccions. Ara passarà
el mateix?. Els hi hem de donar el
seu temps.
Mentre, tots tenim feina a suturar les ferides que el
sistema autonòmic català ha amb la destralada del 155. Cal reafirmar-se en els punts centrals del
model català i que ens ha portat fins
aquí amb tant d’èxit, començant per el model educatiu inclusiu i en català, la
sanitat pública, els mitjans públics audiovisuals i la tasca dels ajuntaments,
etc. Fins hi tot s’hi afegiran alguns que amb tota propietat senten com a seu
el sistema educatiu que no separa els nens a les aules segon la llengua
materna.
No ens hem de flagel·lar mes dels compte per la
situació actual. El nostre govern va
proclamar al República perquè la heroïcitat del 1 Oct manava. Però també manava la raó i el seny. Ningú no va
despenjar la bandera de l’Estat Espanyol de la Generalitat. No va ser un
descuit.
La cursa continua. Recordem no
intentem tant la majoria social de d’independentisme com l’ aplastant majoria de
vots per
l’
AMNISTIA I LLIBERTAT,
EL
DOBLE que dels favorables al 155.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada