III
Que farà Catalunya Si que es Pot ?
De moment s’ha posicionat clarament contra el
155. Però també en contra de la DUI. Es
vol situar inequívocament en un terreny
intermedi i té molts punts indefinits que no acaben d’aclarir els seus dirigents.
“ Espanya és una entitat plurinacional i els seus pobles tenen dret a
l’autodeterminació” repeteixen. Encara que matitzen que estan a favor del dret a l'autodeterminació de les nacions que formen Espanya, no vol dir que estiguin a favor d’exercir-lo ara.
No crec que CSQP renunciï al model d’integració
de l’escola catalana ni a la Corporació pública dels mitjans audiovisuals catalans,
ni al model sanitari, etc.
A més, la posició intermèdia de CSQP en la qüestió
territorial li permet fer concessions temporals i posar-se d’acord amb
socialistes i independentistes. Amb els
primers , PSC, ERC i CUP, poden
compartir programari social. Amb el PSC comparteixen a més el concepte de
reforma lenta per afermar el catalanisme dins l’Estat Espanyol.
Pel que fa al suport social es mouen entre 9
i 11 escons. Per tant una forca més reduïda que el PSC en les eleccions
autonòmiques Jo els hi trobo a faltar un model clar de país i de ciutats en el cas local. Això penso
que es un desavantatge per a les pròximes eleccions, però potser un avantatge
per desprès de les eleccions i poder jugar un paper clau.
En resum, CSQP i el PSC, que intenta a més repescar els més de cent mil vots d’Unió i antics
convergents, són necessaris per fer una
majoria que dobli en vots i intencions els partits involuciónistes: PP i C´nos
IV
El model de llarg recorregut
La qüestió fonamental és si l’ estratègia de les
tres llistes clarament independentistes depèn dels resultats del 21 D o no. Sembla que tant ERC com Junts per
Catalunya estan elaborant una estratègia nova, de llar recorregut, que plantejaran
abans de les eleccions.
Tant de bo no m’equivoqui. Els mateixos objectius, però
canviant de velocitat per donar temps real a eixamplar les bases socials de l’independentisme.
La CUP i alguns grups sembla que difícilment renunciaran a l’Alta velocitat
cap a la República Catalana, si
guanyen en vots. Creiem que s’equivocarien un altre cop, perquè el cost serà
molt alt.
Els resultats de la via ràpida i el suport
social que té ja els hem vist. Hem comprovat l’èxit de
les mobilitzacions però també hem constatat
el fracàs en l’ampliació de la base independentista. No ens enganyem més, hem d’anar
a aconseguir una plataforma que agrupi el
75 % dels vots i que siguin ferms.
El primer pas seria posicionar-se clarament
per unes eleccions sense presos i suprimir el 155. Fis
aquí i no gaire més es pot aconseguirà del PSC a canvi del que direm desprès. Però
si això és cert pensem que els vots dels
que volen que es retiri el 155 serien, el 21 de D, el doble dels dels
unionistes. Una victòria aclaparadora.
La posició del PSC és fràgil. Recordem que el PSOE ha votat en contra de que s’investiguin
les càrregues policials de l’1- O. Crec que el PSC sols pot entrar en un pacte o
coalició amb la resta de partits des de Junts
per Catalunya cap a l’esquerra, si en aquesta plataforma s’accepta la via
de reforma de l’estatut, és a dir, superar el 75% del vots.. Condició que també
ha reclamat reiteradament CSQP. Cal deixar molt clar que encara que treguin el
21 D una majoria de 50 +1 no plantejaran ara les reivindicacions de la República
Catalana.
Això és
possible i començar a treballar el 21 de Desembre. La trencadissa no ha estat petita, caldrà
tacte per la reconstrucció i un programa per tirar endavant. En parlarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada