dijous, 23 de novembre del 2017

PAÏSOS CATALANS o REGIÓN ESTE.



Aquests dies he vist en un resum de notícies al Sr. Rivera mostrant a les càmeres un text escolar que contenia un mapa dels  Països Catalans. En realitat  sembla que el mapa que ensenyava el Sr. Rivera era el de l'extensió linguistica del català. Per ell aquest mapa és un exemple clar de l’ adoctrinament que es fa a l’escola catalana, falsejant la realitat i no sé quantes coses més.

És un argument que he vist repetit diverses vegades per polítics de C’nos i PP. També en altres ocasions he sentit que els posa especialment nerviosos que TV3 doni un resum de les previsions meteorològiques a tres escales Catalunya, Països Catalans i Europa.

EUROSTAT NUT 1:  Region Este ó Països catalans
És un fet innegable que els Països Catalans són tres països amb institucions pròpies i autònomes i també amb una història i cultura en part compartida i en especial  la llengua.  La denominació de Països Catalans fa referència als dos fets constitutius: elements compartits comuns  i  una  entitat diferenciada. Potser per aquesta raó ha tingut,  i té,  tant d’èxit en el llenguatge quotidià aquesta manera de referir-se al conjunt dels tres territoris.

Com sabem, antigament  eren el Principat de Catalunya, el Regne de València i el Regne de Mallorca, que tenien per monarca el Rei d’Aragó . Actualment són  jurídicament comunitats autònomes de l’estat espanyol. Junt amb el Principat d’Andorra, que és un estat  independent i reconegut per  Nacions Unides, les fronteres dels anomenats Països Catalans,  encara que no d’ una forma exacta, formen el que en antropologia es denomina una àrea cultural. A més formen una àrea geogràfica prou ben  delimitada, tancada pels Pirineus i la zona propera a la mar mediterrània del gran golf de València i les illes Balears.

Ja fa uns anys que estic jubilat. No he conegut cap text escolar de Geografia que no expliqui i cartografiï aquesta realitat. El terme Països Catalans probablement s’empri més al Principat que als altres territoris perquè té  un cert aire reduccionista.  Alcover i F. de B. Moll titularen el diccionari comú: Diccionari català-valencià-balear.  Actualment hi ha edició electrònica consultable a través d’Internet del (DCVB), gràcies a l’editorial Moll, propietària de l’obra i als serveis tècnics de l’IEC. El suport econòmic fou a càrrec de la Generalitat de Catalunya, del Govern de les Illes Balears i del Govern d’Andorra.

Com podem comprovar el Govern Valencià del moment es va autoexcloure del finançament i publicació d’aquesta obra. Com és sabut el Valencià és reconegut com un idioma propi per les lleis espanyoles i valencianes, criteri que no és compartit per la majoria de les autoritats universitàries. Però ara no entrarem en aquesta polèmica com tampoc en la del LAPAO. El nom de  Diccionari català-valencià-balear és molt llarg però molt aclaridor.


Aquest sembla l’ús més normalitzat a la nostra societat. Emprem el col•lectiu genèric de Països Catalans quan ens referim a elements comuns tractats globalment o per separat. Si volem explicitar les diferències anomenem les tres variants culturals més importants. Un criteri similar segueix Google per als seus diccionaris en espanyol, sense pressuposar que formen llengües diferents.  També anomenen Paises Hispanos els que van ser colonitzats pels espanyols i tenen el castellà com la seva o una de les seves llengües. En canvi cap hispano americà se sent  espanyol ni que forma part de la nació espanyola, com proclamava la Constitució de Cádiz.

Però no ens escapem d’estudi. Quin reconeixement té i ha de tenir el Col•lectiu Països Catalans?

Europa i concretament el seu servei estadístic EUROESTAT reconeix tres nivells d’unitats regionals, anomenats NUT. A  Espanya les NUT III, que són les més petites, corresponen a les províncies. El nivell NUT II compren, a nivell espanyol, les Comunitats autònomes. El nivell NUT I, les regions més grans, són agrupacions de comunitats autònomes. A la RF d’Alemanya els lander o estats federals tenen el nivell NUT I. Cada estat ha fet les seves divisions regionals.  Algunes tenen dos nivells, són NUT I i II, com Canàries.

La divisió espanyola de NUT I , o grans unitats territorials, és el que tenim en el mapa. Són 7. Dos conserven el nom propi Madrid i Canàries. Les altres 5 es defineixen, no per la seva entitat històrica o geogràfica com fan els alemanys, sinó per la seva posició respecte a la capital de l’Estat, Madrid: Noroeste, Norte, Este, Centro, Sur.  Per tant, L’Estat Espanyol i  EUROSTAT reconeixen una entitat regional  als Països Catalans però se’ls hi nega el seu nom que els defineix com una unitat cultural i històrica. Per què?, tenen al•lèrgia a la paraula catalans?


En un llibre de text de Geografia de Catalunya,  editat el 1991 per a una matèria optativa de batxillerat,  vaig intentar explicar aquesta classificació europea per poder fer comparacions i anàlisis de la qüestió Catalunya dins Europa. Jo  preferia i prefereixo la denominació popular de PAÏSOS CATALANS per raons històriques, culturals i geogràfiques, a la nomenclatura oficial REGION ESTE.  Amb tot vaig advertir a l’editorial de la doble manera de denominar la regió. L’editorial, catalaníssima, va optar per REGIÓN ESTE, com es pot veure en aquesta taula.



Crec que la editorial, per esquivar possibles problemes,   continuava practicant amb tota la naturalitat l’autocensura típica del franquisme en aquesta i en altres questions que algun dia abordarem. Està vist que al Sr. Rivera o al PP i C’nos  els hi sembla lo més natural del món la elecció que va fer l’editorial de fer desapareixerà qualsevol rastre, nomenclatura i categoria mental, que no sigui la centralista –castellana. Morta la cuca, mort el verí. Un altre dia en parlarem.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada