La línia de flotació

El model d’escola pública catalana és el vaixell insígnia de la recuperació de la cultura catalana.  El fet de que no es pugui  dividir ni separar els alumnes en funció de la llengua materna en classes diferents i que  totes  i tots els alumnes estiguin en la mateixa classe durant l’ensenyament obligatori és una de les claus de la cohesió social que te la societat catalana.

Els nens recent immigrats i de les llengües mes diverses han rebut en la mesura del possible un tractament mes personalitzat  en grups mes reduïts facilitant-los-hi   la integració al grup general de la classe. Tots acaben tenint un grau més que acceptable de les dues llengües,  castellà i català, com ha quedat demostrat en les múltiples proves nacionals i internacionals.

 

No tot s’ha fet una manera perfecta. Però deu-ni-do. Els tristos atemptats de l’últim mes d’Agost ens deixen veure els grans contrastos d’èxit i mancances.  Recordo el primer estiu que vam estar a Bèlgica amb la família.  Pensàvem que amb el nostre francès  après en l’antic batxillerat podríem anar per tot arreu.  A la primera  consulta que vam fer a una gent del país, vam veure que estàvem molt equivocats.  No ens entenien gens i a mes ho mostraven clarament amb gestos no massa agradables.  Vam provar amb anglès, que no era pas millor que el franques. Les cares  van canviar de seguida, somrients, pacients  i amables  ens van indicar les direccions.  L’error era que estàvem a Flandes, la seva llegua es flamenc. HI ha escoles per flamencs i escoles per valons ( en francès).  Molts dels  belgues, a excepció de Brussel·les,  ens van dir que no saben l’idioma de l’altra comunitat nacional. No ser si ara ha canviat. 

No podem deixar que això passi, ni condemnar a molts immigrants, espanyols o no,  a ser ciutadans de segona perquè al no saber el català tinguin dificultats per l’ascens social. Les classes socials mes altes poden fins hi tot menysprear estudiar i parlar amb català.
Alguns pares, pocs però n’hi ha,  que consideren una pèrdua de temps que els seus fills perdin unes hores a la setmana aprenent català. No saben la importància que té per el seu fill que pugui entendre i parlar la llegua dels seus amics. Possiblement aquest pares parlaran per primera vegada català amb els seus nets.

No tot s’ha fet be en la dita immersió lingüística i amb tota seguretat ens hem de plantejar d’una manera seriosa a nivell de país assolir un  nivell adequat del tercer idioma. 

A la Seu d’Urgell, al  costat del poble on vaig néixer s’ha posat una denúncia contra  uns mestres per fomentar l’odi a l’escola. Eren nens de 3 a 5 anys.  No m’ho crec. A la meva infància i com es pot veure a la foto anàvem tots barrejats a l’escola, que era unitària,  i a les processons.

Darrera d’aquesta denuncia hi veig un torpedo a la línia de flotació de l’escola catalana integradora. Cal estar alerta. Aquesta és la primera cosa que cal assegurar en les pròximes eleccions del 20 D., desprès d’alliberar els presos i suprimir els 155.