CONTRAPICAT

PICAT  i CONTRAPICAT

En el llenguatge fotogràfic o cinematogràfic el contrapicat és la imatge agafada des de sota, situant la càmera o el punt de vista a sota o a ran de terra.

Aquest punt de vista va ser molt emprat per els grans pintors barrocs. Dalí estava enamorat de les pintures de la gran volta de l' església d' Il Gesu de Roma, que considerava el millor exemple del contrapicat barroc. Ell mateix va emprà diverses vegades aquesta perspectiva.  La més coneguda és la que està en el propi museu-teatre Dalí. 

Però Dalí és un geni i no es podia conformar amb aquesta perspectiva i en diversos quadres intenta unir les dues perspectives més contraries el picat i el contrapicat. La que a mi m’agrada més és la del Crist de St. Joan de la Creu o de Port Lligat.

També en literatura s’ha emprat aquesta doble perspectiva. Els que miren la societat des de dalt i els que la miren des de baix, la mirada del poder i la mirada del ciutadà ras i curt.

Aquests dies de trasbals polític de Catalunya a mi em fa la sensació d’aquesta doble mirada.

La mirada del poder de l' Estat, les seves altes magistratures i els totpoderosos mitjans de comunicació que només miren de com es pot impedir que Puigdemont, a qui tracten de pròfug de la justícia i a qui imputen gravísssims delictes amb penes de més de trenta anys de presó, pugui ser votat com a president de Catalunya.

La meva mirada, a ran de terra, la d'un ciutadà que va votar i ho va fer per la opció que va ser la majoritària en les eleccions convocades, amb candidats  controlats,  aprovats i  legalitzats fins a l’últim detall pels aparells de l’Estat, és que ara només vull que s’acabi el procés democràtic. Que la opció majoritària es pugui expressar i portar a terme en el parlament democràtic.

Aquest és el dret fonamental en què es basa la democràcia, no es pot violentar. La Constitució ens protegeix. Només es podria suspendre transitòriament en casos molt especials i per temps molt limitat i sempre amb la prèvia aprovació del Congrés dels Diputats, no del Senat. (tal com diu l’article 55 de la Constitució).

Per a mi, des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut aprovat en referèndum, els alts càrrecs de l’Estat se salten la Constitució i al seu darrera també ho fan les autoritats autonòmiques catalanes. Però en els últims dies ja no es tracta de  Declaracions espanyolistes o republicanes, es tracta de democràcia, del dret de vot.

Potser ja es hora de què s’apliqui la última part de l’article 55:

La utilización injustificada o abusiva de las facultades reconocidas en [la llimitacion de los derechos fundamentales] producirá responsabilidad penal, como violación de los derechos y libertades reconocidos por las leyes.