No volem un altre 26 de Gener

El 26 de gener de 1939. 

Tal dia com el de la data esmentada, fa 79 anys, el general  Yagüe al cap davant de les tropes de Franco van ocupar Barcelona, mentre mes de 50.000 veïns marxaven cap a la frontera.  La data escollida per Franco per fer l’entrada a la ciutat de Barcelona no fou casual. Algun dia,   algú aportarà les proves  pertinents. En les tropes d’ocupació no hi va voler estrangers. Ni moros, ni  italians, ni alemanys. Només militars i falangistes, poetes i cronistes, per immortalitzar la gesta.  L’apoteosi fou la misa de campanya per purificar la terra i la història.

El cendrer de la CUPS, es un vell record de la meva època de fumador i de que a les eleccions de 1978 hi van haver uns partits que no van ser legalitzats:  ERC i els de la esquerra del PCE. Es van empasar els gripaus i van haver de fer unes coalicions amb altres noms per poguer-se presentar. La CUP actual es una disfresa volguda i el nom li va gran

Així  Franco volia rentar la derrota  ignominiosa que el 26 de gener de 1641 havia sofert l ’exèrcit espanyol  enviat per el Comte Duc d’Olivares. Les tropes de la Generalitat, dels gremis de la ciutat, ajudades per la cavalleria francesa, van infligit una dura derrota  a l’exèrcit del rei espanyol comandat per un Requesens, un noble català amb palau a Barcelona, però que emprava ja un títol castellà.

Franco capgirava aquesta ignominiosa humiliació. Barcelona recordaria per sempre i d’una altra manera el 26 de Gener. Ja no seria el símbol de la victoriosa batalla de Montjuic  durant  Guerra dels Segadors, si no una altra derrota a recordar per un poble de perdedors escarriats.

Ara no volem  la revenja.  

La derrota de Montjuic portà a la llarga a la caiguda d’Olivares i el monarca amb un nou exercit acceptar les constitucions tradicionals de Catalunya just a l’entra a les terres catalanes per Lleida.  Franco va fer al revés.  Així que va arribar a Lleida va abolir el parlament i la Generalitat.  

Els temps han canviat ni Olivares ni Franco han estat absolutament derrotats.  Olivares encara per molts historiadors hispanistes  passa per  un home avançat al seu temps i  incomprès. Cataloguen la lluita de la Generalitat, com una revolta pagesa més de  les moltes que hi ha a Europa finals de l’edat mitjana. Per molts catalans el que ha quedat és el nom d’una novel·la. El Corpus de Sang .  En canvi els mateixos il·lustres historiadors miren y cataloguen  les lluites que hi ha en els mateixos anys  en els seus països entre les corts i parlaments tradicionals contra la seva  monarquia absoluta com les primeres revolucions democràtiques del segle XVII. La diferència més gran que hi ha és que allà, a Anglaterra,  Holanda, Suècia ( països protestants)  guanya el parlament i aquí a Catalunya i a l’àrea catòlica, a la llarga guanya la monarquia absoluta. 

Els paral·lelismes entre les revolució catalana del XVII i els temps que estem vivint  són molt suggerents. Només cal mirar alguns diaris.  Nosaltres només farem quatre apunts. Franco no ha estat mai derrotat. En bona part perquè els aliats, americans i anglesos, volien una monarquia i els socialistes i comunistes una república. La gran  majoria de la intel·lectualitat castellana y els literats y pensadors,  per mi,  més brillants, encara tenen els esquemes mentals de Una grande y Libre .  Olivares tenia a  sou  els millors literats de la llegua castellana de tots els temps Quevedo, Calderón, El inquisidor general, Gracian,... 

La FAES no crec que pagui sous. Ja caminen sols. Tots són antinacionalistes. De la nació dels altres s’entén.  Perquè com deia  Claude Lévi-Strauss  les estructures inconscients són les que condicionen més el pensament i la conducta. Per aixó, malgrat la seva intel·ligència, no es donen compte que altra vegada la llibertat està més enllà dels Pirineus. Només  caldria fer un cop d'ull al que pasa  mes enllà de la premsa i tvs españoles domesticades. Encara no s'han enterat de qui domina el grup Prisa, la  quatro, tv 5 i la sexta, etc? Això els hauria de fer pensar.  

Els altres, uns a la presó i uns a l’exili, encara discuteixen com en el 1945.

Venen ganes de dir com un altre català il·lustre Aneu a  fer punyetes. 

Però no,  aguantarem. Nosaltres no marxem, per edat i per convicció. Molts,  de joves, vam haver de jurar amb repugnància Los Pincipios Fundamentales del Movimiento.  Vam empasar-nos molts de gripaus. No us feu els tiquis miquis. No renuncieu a res. Heu guanyat una generació i heu possat el bordó mes alt que la nostra generació. Però l'escala no arriba al sostre. Quasi, pero no arriba. No feu més equilibris, si no voleu caure. Cal ampliar la base o fer l'escala més alta, com vulgueu dir-li. Farem la casa mes gran o saltarem per la finestra. No ho sé. Arribat el moment, quan serem entre el 60 i 80 per cent, en tornarem a parlar. Ara ens toca uns anys d’empassar gripaus i refer parets. 

Ja han preparat la traca del 15 per preparar el 17. Només us demanem que el 17 no acabi com un altre 26 de gener.