ETA DEMANA PERDÓ

Tard i malament.  Però me’n alegro.

Jo penso que la violència va ser una via equivocada. Com més violenta més equivocada. Van perjudicar molt dolorosament a les víctimes i els seus familiars. Irreparablement.  De morts per ETA només  n’he conegut personalment dos. De víctimes del seu assetjament, amb greus seqüeles psicològiques  tant mes greus com més poc reconegudes,  n’he conegut més. Alguns casos són públics i notoris i no em refereixo únicament al expresident Aznar de la segona etapa ni al  fins  fa poc brillant filòsof Sabater.

Penso que l’únic consol que poden rebre de debò no es el comunicat  oficial, si no com ha dit algun d’ells, que cara a cara i mirant als ulls els hi demanin perdó. Sempre que la víctima ho pugui i estigui disposat suportar.  Així ha passat en alguns casos que conec molt personalment dels assassinats de la guerra civil.

I per què parlo ara de tot això?. 

Perquè com a professor d’ Història de Espanya hem va tocar explicar  els diversos tipus de lluita armada i terrorisme que s’havien produït al llarg del segle XIX  i XX.

  Calia explicar el fenomen per comprendre’l,  no per justificar-lo. Es començava per distingir diversos tipus de terrorisme; disseccionar–lo.  

• El magnicidi era l’assassinat d’un personatge principal, rei, president d’un govern, ministre,  general etc. Era típic de persones desequilibrades, salvadors de la pàtria que creien en l’acció individual. També s’hi apuntaren en un primer moment ideologies revolucionaries partidàries de l’acció directa i violenta com el comunisme llibertari. Així s’expliquen els atemptats de Lincoln, Prim, Sarajevo, ... Anuar Sadat.  

• L’atemptat selectiu, es propi de ideologies violentes, però que creu en la lluita de classes, mes que en la eliminació d’individus. Els seus atemptats van dirigits a grups socials enemics als que es fa responsable d’una situació injusta. Les mes conegudes són les bombes del Liceu de Barcelona, contra la burgesia,  els enemics de classe per antonomàsia.  En canvi la bomba contra la processó de Corpus, que retratà  Cases, s’atansa ja al terrorisme indiscriminat, perquè allà hi ha víctimes innocents.

• El terrorisme indiscriminat,  es a dir,  que es busca al màxim les víctimes, simplement indiscriminades, buscar cridar l’atenció publica, o causar terror,  les víctimes no eren responsables d’algun fet, tot el contrari,  notòriament innocents com els infants i criatures.  Aquest tipus de terrorisme és el mes abominable. Històricament va ser aplicat per l’extrema dreta. Actualment és l’aplicat pels radicals hijadistes.  Totes les informacions apunten que també va ser aplicat pel sionisme a la creació de l’estat d’Israel.

Aquí a ESPANYA  el va aplicar també ETA, el cas mes clar fou Hipercor, però no l’únic. És un delicte tant fragant  i criminal  que no te justificació possible des de qualsevol codi  de  lluita revolucionaria ni guerra. ETA, com a organització militar-revolucionària nomès tenia el camí de jutjar per crims de guerra als seus autors intel·lectuals i els seus executors.  

Simplement va  dir que ho sentia.  No  va jutjar ni castigar els culpables i així va perdre qualsevol credibilitat inclús com a cos militar que diu que eren.  ETA va quedar equiparada  per via dels fets al pitjor terrorisme d’extrema dreta.  Cada assassinat que va venir desprès ho va confirmar. Quan Aznar i un miserable de sus ministros van voler encolomar els atemptats de Madrid a ETA, el poble i fins hi tot la ONU s’ho van empassar en un primer moment. Tan baix havia caigut ETA. Aznar, el gran mentider,  amb un dia, va perdre els eleccions.

El comunicat d’ETA no m’agrada perquè encara queden moltes coses per resoldre. Per part de ETA, per part de l’Estat i per part de grups influents de la societat basca, entre ells l’església.  Fa falta resoldre els crims que queden pendents? Totes les morts valdran igual ? Segurament que nomes trobaran la pau els que siguin capaços de demanar-se perdó mirant-se a la cara.

Un estiu, quan encara intentava entendre el problema basc, vaig a entrar a una església de la costa guipuscoana. Una tarda calorosa d’estiu. L’església abarrotada ,resant el rosari. La  veu compassada del capella arrossegant algunes lletres i contestada per una rítmica coral de tot el poble, gaire be militar em va estremir.  Em va traslladar al antic testament. Al deu colèric i  venjador. Aquí estava la clau. No es l’ADN. Ni  calia llegir més llibres, ni informes antropològics

.

Sense ànim de que em demanin perdó de res.  Però al conjunt dels demòcrates espanyols i una mica als catalans, ETA ens ha perjudicar de dues maneres. La segona perquè ara ens estan aplicant la Mateixa recepta o plantilla política com si els sobiranistes catalans, independentistes o no, fóssim terroristes començant per portar els presos polítics als tribunals i presons de Madrid. La primera perquè d’entrada ja ens van donar l’autonomia en compta gotes, en lloc de fer un estat federal com cal o quan es podia.

Però el principal perjudici és el que opera més inconscientment.  Es el que permet a l’extrema dreta  mantenir encara la dicotomia mental de vencedors i vençuts,  l’església donar-se cops al pit i pujar als altars als seus mort. mentre hi hagi gent enterrada a les cunetes o a llocs que són un  insult per els seus deutors.

Això és mes fàcil de solucionar  que  viure al costat de l’assassí o al torturador del pare si no et demana perdó mirant als ulls. Això els hi deu la societat a tots.