DELS PREMIS A LA CONCORDIA A LES ELECCIONS DEL 21 D.
RESPOSTA A UN AMIC
No, no.
Segurament m'havia explicat malament.
El que empra
el títol d’ Imperator hispaniarum nationes és Alfons VI. No Felip VI.
Felipe VI, que sàpiga, fins ara només ha emprat el títol de Rei d'Espanya, en
singular, costum que va inaugurar si no vaig errat Amadeu I. Per cert, el seu
escut reial és el modern, el que alguns historiadors anomenaven dels 5
regnes, que es basa en el que feia servir Amadeu I i la Primera República Espanyola,. Felip VI no
sabem si ha heretat, o encara no, el títol de Comte de Barcelona, el títol degà
de la dinastia regnant a Espanya.
El que volia destacar en l’escrit és que Felip VI va a
buscar la benedicció del "poder sagrat" a Oviedo, com en altre temps
va anar-hi Alfons VI. Ara el sagrat no és la Trinitat ni les relíquies dels
sants, sinó la Triada Europea. La cerimònia es repeteix. La benedicció era per
aplicar l'article 155. Després d'explicar-lo d'esquitllentes tants anys en el
temari de COU, l'article 155 de la
nostra constitució em semblava una còpia de la Constitució Federal de Weimar.
Així que em vaig jubilar vaig dedicar-me a estudiar en profunditat temes
"sueltos" que mai havia acabat d'entendre. Un era aquest. Fins hi tot
vaig anar a Weimar, com una mena de peregrinació per la història
alemanya.
La meva opinió i convicció és que el 155 de Weimar i
d'ara només s'ha aplicat dues vegades, la hitleriana de 1933 i la d'ara a
Espanya. El cas de Canàries és una pura distracció periodística. En el meu ànim
estava, i està, fer una mena
d'exorcisme, desvetllar la crua realitat per desactivar-la. Jo penso que
l'aplicació que es fa del 155 és clarament anticonstitucional. Per poder aplicar aquestes mesures caldria
aplicar el 116. Només fa falta llegir-se els articles. El govern i l’oposició
han tingut por d'aplicar-ho per les conseqüències evidents que comporta. Però
jo penso que no dir les coses pel seu nom encara és pitjor. Penso que quan els
europeus se n’adonin de la "encerrona" ja serà tard com a
Crimea.
Rajoy sembla que ha tingut una mica de cintura per
primera vegada al convocar eleccions immediatament el 21 D. Jo penso que la raó
fonamental és que sap perfectament que l’estat d'excepció que ha declarat en la
pràctica, i el TC reafirmava, només té una vigència màxima de 30 + 30 dies
sempre que el Congrés dels Diputats ho aprovi. No el Senat. Per tant, abans
d'aquesta data, s'ha d'haver "solucionat" el problema. També així
agafa descol·locats i dividits els independentistes.
La cadena de despropòsits que ens han portat fins aquí
( jo mai renunciaré al principi d'autodeterminació de Catalunya, encara que
crec que no es donen les circumstàncies d'exercir-lo) penso que es podia revertir
i evitar una trencadissa pitjor si Rajoy i Puigdemont s'haguessin posat d'acord
en convocar eleccions tots dos junts.
Encara poden arribar a un acord mentre la
República Catalana està encara a la incubadora. Això suposa un grau de
generositat i d’ intel·ligència més gran que la mostrada el divendres
passat.
L'acord no pot ser
entre els dos extrems. Tampoc ho va ser al 78. Els extrems l' únic que han de
fer és renunciar a la violència. Tampoc s'han de convocar unes eleccions
constituents. Tampoc ho foren les que van portar a la Constitució del 1978. La
Generalitat i el president Tarradellas foren reconeguts abans de la Constitució
espanyola. També ho pot ser la República Catalana. De fet com deia el Conde-
Duque de Olivares " Barcelona y Cataluña son lo más parecido a una
República. Els Quevedo del segle XXI, encara que amb menys enginy,
continuaran afirmant que és un aborto. Jo he dit que està a la
incubadora. Uns amics “independentistes
de tota la vida", d'aquells que van tastar la presó del jutge Garzón
precisament per ser independentistes el 1992 (encara que sembla que en Garzón ara
no se'n recorda del que va fer), dels que els hi van censurar llibres les
mateixes editorials en plena època
democràtica, aquests amics independentistes de tota la vida, m'han
escrit un mail dient: “com a mínim s'ha proclamat".
Algun dia sabrem per què el president Puigdemont no va
fer un discurs solemne després de la votació. Per què, en plena festa de la
Proclamació de la República Catalana a la plaça de Sant Jaume, el
Palau de la Generalitat lluïa com sempre la bandera espanyola al costat dret de
la senyera?
Jo penso i vull pensar que encara es pensa jugar una
carta d' eleccions lliures i pactades i sense presos polítics. És molt
dubtós que es pugui dissoldre un Parlament ni que sigui autonòmic mentre
estigui proclamat l'article 155 o el 116 en el cas de que hi hagi presos
vinculats al procés.
Per l'experiència que té Europa sobre el 155 versió
espanyola, la versió de Weimar o la de Crimea, espero que no es miri el melic.
Sense benedicció de la Camara Santa i les seves relíquies, només pels drets
humans i dels poble, Europa ha d’intervenir per
garantir la pulcritud de les pròximes eleccions.
BARCELONA, 29 /10/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada