les eleccions del dia 28

Els resultats de les eleccions del dia 28 es poden llegir de moltes maneres. Encara que siguin estatals també ens donen informació sobre la situació catalana.

Ara comença a ser hora de parlar i d'escoltar.
Les urnes han parlat, molts polítics també. Paga la pena fer un cop d'ull als resultats.


Agrupats sobre la qüestió territorial  em surten tres grups:

Vots independentistes    per partit, al Congrés de Diputats a Catalunya 28/04/2019
Partit	Escons	Vots	%
ERC-SOBIRANISTES	15	1.011.644	24,57 %
JxCAT-JUNTS	7	495.996	12,05 %
FRONT REPUBLICÀ	0	112.512	2,73 %
TOTAL	22	1.6290.152	39.35%

Vots espanyolistes  al Congrés de Diputats a Catalunya 28/04/2019
Partit	Escons	Vots	%
Ciudadanos	5	475.942	11,56 %
PP	1	199.648	4,85 %
VOX	1	148.144	3,6 %
TOTAL	7	823.734	16.77%

Vots FEDERALISTES   per partit, al Congrés de Diputats a Catalunya 28/04/2019
Partit	Escons	Vots	%
PSC	12	955.999	23,22 %
ECP-G.CANVI	7	612.930	14,89 %
TOTAL	19	1.568.929	38.11%

Sóc de l' opinió de que per poder fer alguna cosa que duri en la societat fa falta un consens ampli que abasti el 70 %.  A Catalunya aquest consens el sabem de fa temps i s'esta repetint en les eleccions. És la suma dels vots independentistes i federalistes.

Ha  arribat l'hora de que han de seure i parlar. Canviar Cromos. Jo penso que hi ha prou arguments històrics per defensar  que l'Espanya com a projecte comú i en llibertat comença amb  la la Gloriosa Revolució de 1868 liderada per Prim i, si m'apureu, amb la Primera República Espanyola neix per primera vegada la Nació Espanyola.  Va ser un part frustrat i així anem. Però no discutirem d'història ara.

Diguem-ho clar. Els independentistes no ens fiem dels que es diuen federalistes i encara menys del que es queden amb el titular de l' Espanya plural. Tampoc els federalistes es fien dels independentistes perquè sempre porten preparada la convocatòria del referèndum i la proclamació de la independència.

Així, amb sospites mútues i el roc sota la faixa no ens queda cap més remei que els federalistes, que dominen al Congrés i al Senat encara que no tant com voldrien, facin una proposta territorial. No ens fem il·lusions que ens satisfaci la seva proposta. Ens conformem amb la constitució d'ara si es respecten els drets de les nacionalitats.  Desplegar la segona part de l'article segon. 

El 16 -20 % de dreta, deretíssima espanyola, està passant el xarampió.  Aquestes passes víriques són recurrents. No ens hem d'espantar.  La febrada del PP  i  Vox  ha estat la tapadora de la corrupció de la cúpula pepera . C'nos s'ha contagiat perquè la major part de la cúpula econòmica espanyola estava tan bruta com el PP. La merda sobreeixia per tot arreu. Els principals bancs i Caixes han deixat que el seu candidat, (tant net i fresc com va néixer !) fos arrossegat per VOX, el partit del Sr Vidal-Quadras.

En altre temps la dreta més dreta de la península, que eren els carlins, eren capaços d'entendre's amb el federalistes. Excepte amb la religió. Ara aquest tema ha quedat circumscrit a l' àmbit privat. Quasi ha desaparegut. La dreta catalanista encara no s'ha refet de la pujolada. Si es va refer del franquisme i de l'Aznar pare, també es refarà de l'Aznar fill i del fillol anomenat Casado. Del Lerrouxisme i del C'nos no cal parlar-ne. Vam tardar  50 anys a saber que Lerroux estava finançat per la pròpia Canadenca  contra la què  organitzava vagues. Al Rivera se li ha vist el llautó abans.

Ara vindran les tempestes de la primavera. Foetes i violentes. Les pluges i el desglaç s'emportaran ponts i palanques. Però arribarà el bon temps. Ens cal aquella dreta que va demanar els papers de Salamanca, la que havia fet el Destino o la Caixa. Aquells industrials que van pagar fortes multes perquè no van tancar les fàbriques per donar festa als seus treballadors perquè poguessin anar a aplaudir al  Caudillo. La indústria aeronàutica que  van desmantellar de Catalunya no ha tornat. A cada bugada es perd un llençol, si no es va en compte.

Difícilment Europa acceptarà  ara una Catalunya independent. 
Però li vindria com anell al dit acceptar una Espanya Federal de debò.
Com Alemanya. 
La paraula la tenen el federalistes. De dretes i d'esquerres.